Montorgueil és un barri històric del centre de París, desenvolupat entorn de la rue Montorgueil, principalment al 2n districte. Durant la primera meitat del segle XIX havia estat també un barri administratiu de l'antic París; el Petit atlas pittoresque des quarante-huit quartiers de la ville de Paris, publicat per Aristide-Michel Perrot el 1834, l'identifica com el barri número 20 de l'antic 5è districte. Actualment el nom designa sobretot un sector comercial i de vianants estretament vinculat a Les Halles.
La rue Montorgueil n'és l'eix principal i conserva una marcada especialització comercial, especialment en l'alimentació i la restauració. El carrer i diverses vies adjacents formen avui una àrea de vianants del centre de la capital.
Montorgueil no forma part dels 80 barris administratius actuals de París, establerts segons la divisió administrativa vigent de quatre barris per districte. La Mairie de Paris Centre integra actualment Montorgueil dins un àmbit de participació ciutadana més ampli denominat «Halles - Beaubourg - Montorgueil».
Geografia i delimitació miniatura|esquerra|La rue Montorgueil, principal eix del barri.
Montorgueil se situa al centre de París, immediatament al nord de Les Halles. El seu eix principal és la rue Montorgueil, que continua cap al nord amb la rue des Petits-Carreaux i està envoltada per una trama densa de carrers comercials i residencials.
A diferència dels barris administratius actuals, Montorgueil no disposa d'una delimitació administrativa pròpia. El topònim s'utilitza per designar el sector urbà articulat entorn de la rue Montorgueil i dels carrers adjacents.
En l'organització dels consells de barri de Paris Centre, aquest sector queda integrat en un àmbit més extens denominat «Halles - Beaubourg - Montorgueil», que inclou també territoris de Les Halles i Beaubourg i que, per tant, no equival estrictament al Montorgueil històric.
La rue Montorgueil i diversos carrers del seu entorn formen una àrea de vianants amb accés motoritzat restringit.
Història Els orígens medievals El desenvolupament de Montorgueil està estretament relacionat amb el creixement dels mercats de Les Halles. El 1137, el rei Lluís VI ordenà traslladar el mercat parisenc al lloc conegut com els Champeaux, prop de la rue Saint-Denis i de la cruïlla dels camins de Montmartre i Montorgueil.
La via de Montorgueil formava part de l'itinerari que conduïa cap als ports de la Mànega, mentre que la rue Saint-Denis comunicava París amb les regions septentrionals. La situació dels Champeaux a la confluència d'aquestes vies afavorí l'arribada de mercaderies i el desenvolupament comercial dels carrers del seu entorn.
Montorgueil quedà així vinculat des de l'edat mitjana al sistema d'aprovisionament de París, relació que marcaria durant segles la seva evolució econòmica i urbana.
L'antic barri administratiu miniatura|Plànol del barri administratiu de Montorgueil publicat al Petit atlas pittoresque d'Aristide-Michel Perrot el 1834.
Durant la primera meitat del segle XIX, Montorgueil no era només una denominació urbana, sinó també un barri administratiu de l'antic París. El Petit atlas pittoresque des quarante-huit quartiers de la ville de Paris, publicat per Aristide-Michel Perrot el 1834, identifica el «quartier Montorgueil» com el barri número 20 de l'antic 5è districte.
El mapa mostra els carrers, monuments i edificis públics del barri i forma part de l'atles dels quaranta-vuit barris en què es dividia aleshores París.
A partir de l'1 de gener de 1860, París passà de dotze a vint districtes i s'establí una nova divisió administrativa. En l'organització actual, cadascun dels vint districtes està dividit en quatre barris administratius, vuitanta en total, i Montorgueil no constitueix cap d'aquestes unitats administratives.
Montorgueil i el mercat de Les Halles miniatura|300px|La rue Montorgueil en una fotografia d'Eugène Atget, entre 1885 i 1925.
La història econòmica de Montorgueil quedà profundament vinculada a la de Les Halles, durant segles el principal centre d'aprovisionament alimentari de París. La rue Montorgueil era un dels eixos que convergien cap al mercat i connectava aquest sector amb les rutes procedents del nord de França i dels ports de la Mànega.
Aquesta situació afavorí una especialització comercial relacionada amb l'alimentació i la distribució de mercaderies. La documentació dels Archives de Paris mostra que aquesta funció continuava essent important al segle XIX: el 3 d'agost de 1843 es documentà, per exemple, un projecte de Victor Baltard per instal·lar un mercat d'ostres a la rue Montorgueil.
Les fotografies de finals del segle XIX i començaments del XX conservades pel Museu Carnavalet documenten la densitat de l'edificació, els locals comercials i l'activitat viària de la rue Montorgueil.
Les transformacions de Les Halles miniatura|Demolició dels antics pavellons de Les Halles el 1971.
Durant el segle XX, la transformació de Les Halles modificà profundament l'entorn de Montorgueil. Les dificultats derivades del funcionament d'un gran mercat majorista al centre de la ciutat conduïren a la decisió de traslladar-ne les activitats.
El 1969 començà el trasllat del mercat majorista alimentari de Les Halles al nou complex de Rungis, fet que posà fi a una funció que havia estructurat durant segles bona part de la vida econòmica del sector.
Els pavellons metàl·lics construïts per Victor Baltard foren enderrocats principalment durant els primers anys de la dècada de 1970. El pavelló número 8 fou desmuntat i reconstruït posteriorment a Nogent-sur-Marne.
La desaparició del mercat majorista transformà la relació de Montorgueil amb Les Halles. L'antiga funció logística del sector fou substituïda progressivament per usos comercials, residencials, culturals i de transport.
Activitat comercial i vida urbana Comerç alimentari i restauració Montorgueil manté una marcada especialització en el comerç alimentari. Un estudi comercial elaborat per a la Ville de Paris el 2006 comptabilitzava prop d'un centenar de locals comercials entre la punta Saint-Eustache i la rue Réaumur, dels quals una quarantena estaven dedicats a l'alimentació.
L'oferta incloïa fleques i pastisseries, carnisseries, fruiteries, establiments de plats preparats, cellers, formatgeries i peixateries. L'estudi qualificava la rue Montorgueil com una important referència alimentària del centre de París.
La restauració té també un pes destacat. La documentació municipal sobre el sector Montorgueil–Saint-Denis assenyala una elevada concentració de cafès, bars i restaurants, circumstància que ha motivat regulacions específiques sobre terrasses i ocupació de l'espai públic.
Botigues i establiments històrics miniatura|300px|L'ensenya «Aux trois rats», del segle XVIII, probablement procedent d'una antiga formatgeria de la rue Montorgueil.
Entre els establiments històrics més destacats de Montorgueil hi ha la pastisseria Stohrer, situada al número 51 de la rue Montorgueil. Fou fundada el 1730 per Nicolas Stohrer, pastisser de la cort de Lluís XV, i és presentada per la Ville de Paris com la pastisseria més antiga de París.
La façana, l'aparador i la decoració interior de l'establiment estan inscrits com a monument històric des del 23 de maig de 1984.
Un altre establiment històric és Au Rocher de Cancale, restaurant situat actualment al número 78 de la rue Montorgueil i protegit com a monument històric.
El Museu Carnavalet conserva també diversos testimonis de l'antiga activitat comercial del carrer. Entre ells hi ha l'ensenya «Aux trois rats», una peça del segle XVIII de ferro forjat i xapa treballada que el museu relaciona possiblement amb una antiga formatgeria de la rue Montorgueil.
Patrimoni miniatura|Edifici del número 17 de la rue Montorgueil, construït el 1731 i protegit com a monument històric.
Rue Montorgueil La rue Montorgueil conserva diversos edificis protegits com a monuments històrics. Al número 15 hi ha un edifici del segon quart del segle XVIII, del qual la façana i els balcons de ferro forjat estan inscrits com a monument històric des de 1928.
L'edifici del número 17 fou construït el 1731 segons un projecte de l'arquitecte Jean-Baptiste Goupy. Al segle XVIII formava part de les dependències d'un hôtel particulier vinculat a la família Crillon.
El número 19 conserva una façana de la segona meitat del segle XVIII inscrita com a monument històric des del 20 d'octubre de 1928.
Més al nord, l'edifici del número 73, a la cantonada amb la rue Léopold-Bellan, data del segon quart del segle XVIII i està igualment inscrit com a monument històric.
Església de Saint-Eustache i entorn miniatura|300px|L'església de Saint-Eustache, a Les Halles, immediatament al sud de Montorgueil.
L'església de Saint-Eustache se situa a Les Halles, immediatament al sud de Montorgueil. L'edifici actual començà a construir-se el 19 d'agost de 1532 sobre l'emplaçament d'una església anterior originada en una capella medieval dedicada a santa Agnès.
La construcció s'allargà durant més d'un segle i l'església fou consagrada el 26 d'abril de 1637. La seva arquitectura combina una estructura de tradició gòtica amb elements decoratius renaixentistes.
La història de Saint-Eustache està estretament vinculada a la de Les Halles i a les transformacions successives del mercat central.
L'edifici està classificat com a monument històric des de 1862.
Montorgueil contemporani El caràcter de vianants constitueix un dels principals trets del Montorgueil actual. La normativa municipal identifica específicament un sector «Montorgueil-Saint-Denis» i regula l'accés de vehicles, les terrasses i altres usos de l'espai públic per compatibilitzar l'activitat comercial amb els desplaçaments dels vianants i la vida residencial.
El sector forma part també del programa municipal «Embellir votre quartier» aplicat a Louvre–Halles–Montorgueil, orientat a la transformació de l'espai públic, l'increment de la vegetació i la millora dels desplaçaments a peu i en bicicleta.
Montorgueil en la cultura miniatura|La Rue Montorgueil, à Paris. Fête du 30 juin 1878, de Claude Monet.
Montorgueil ocupa un lloc destacat en la història de la pintura impressionista gràcies a La Rue Montorgueil, à Paris. Fête du 30 juin 1878, obra de Claude Monet pintada el 1878 i conservada al Museu d'Orsay.
L'obra representa la rue Montorgueil el 30 de juny de 1878, durant una festa organitzada en el context de l'Exposició Universal de París de 1878. Tot i que posteriorment s'ha associat sovint la imatge amb el 14 de juliol, la festa nacional francesa no fou establerta oficialment fins al 1880.
Monet pintà l'escena des d'un punt de vista elevat i representà el carrer ple de multitud i cobert de banderes tricolors. El Museu d'Orsay relaciona l'obra amb la representació de la modernitat urbana i amb l'afirmació de la República francesa en els primers anys de la Tercera República.
Referències
Enllaços externs Montorgueil – Paris je t'aime Halles - Beaubourg - Montorgueil – Mairie de Paris Centre
Categoria:Barris de París Categoria:2n districte de París