?Oryzomys pliocaenicus és una espècie extinta de mamífer rosegador de la família dels cricètids que visqué a Nord-amèrica durant el Miocè superior. Se n'han trobat restes fòssils a Kansas (Estats Units). És conegut a partir d'un únic maxil·lar inferior que ha perdut la part posterior. Conserva les tres dents molars, que estan molt desgastades i fan 3,6 mm de llargada total. El fòssil, descobert el 1935, fou descrit el 1939 com a possible espècie dOryzomys (recorrent a la nomenclatura oberta). Estudis posteriors han posat en dubte aquesta classificació i plantejat la possibilitat que aquesta espècie pertanyi a Bensonomys o Jacobsomys, però l'estat del material fa que sigui impossible arribar a una conclusió definitiva.
Descobriment i context L'únic espècimen conegut de ?Oryzomys pliocaenicus és MCZ 6202, un maxil·lar inferior que fou descobert per David Dunkle a l'Edson Quarry (Kansas) el 1935 i es conserva al Museu de Zoologia Comparada de la Universitat Harvard. El jaciment, part de la formació d'Ogallala, data del Hemphil·lià (fa entre 4,9 i 10,3 milions d'anys). Claude W. Hibbard descrigué el maxil·lar inferior com a ?Oryzomys pliocaenicus en un article publicat el 1939. Hibbard pensava que la fauna datava del Pliocè mitjà, però avui en dia es considera que data del Miocè. Entre els animals fòssils trobats a l'Edson Quarry hi ha altres mamífers, ocells, rèptils i amfibis.
Morfologia El maxil·lar inferior conserva la dent incisiva i les tres molars. El gruix de la part posterior, incloent-hi les apòfisis angulars, condílies i coronoides, no ha sobreviscut al pas del temps. Els forats mentonians (un parell de forats situats al davant del maxil·lar, en el diastema que separa la incisiva de les molars) s'obren un xic més cap amunt que en la rata d'arrossar d'aiguamoll moderna (O. palustris). Les crestes masserètiques, que serveixen de punt d'ancoratge d'alguns músculs de la masticació i es troben a la superfície exterior del maxil·lar, recorden els dOryzomys. Les molars estan tan desgastades que tan sols han perdurat traces de les cúspides. No s'hi veu cap cúspide accessòria. Cada dent té dues arrels. El reng sencer fa 3,6 mm de llargada, xifra que coincideix exactament amb la profunditat del maxil·lar per sota de la primera molar.
Interpretacions A parer de Hibbard, la morfologia dels forats mentonians i les crestes massetèriques descartava que l'espècimen pertanyés a Onychomys, Peromyscus, Reithrodontomys o Eligmodontia. Segons l'autor, en aquests aspectes, evocava el gènere vivent Oryzomys, així que classificà l'espècimen en aquest grup amb un interrogant. El 1966, Philip Hershkovitz escrigué que Hibbard havia canviat d'opinió després de tornar a examinar ?O. pliocaenicus el 1952 i que aleshores pensava que podia ser una espècie de Bensonomys. Aquest últim gènere data del Miocè superior i el Pliocè inferior de Nord-amèrica i ha estat interpretat o bé com un parent proper del gènere sud-americà Calomys o bé com un representant dels neotomins (una subfamília nord-americana) que presenta convergència evolutiva amb Calomys. Jon Baskin esmentà l'animal el 1978 i altre cop el 1986, afirmant que no es podia identificar a nivell de gènere, però que podia correspondre a Bensonomys. Hi ha autors que encara l'assignen a Oryzomys, però ja és un punt de vista minoritari. El 2008, Everett Lindsay tractà ?O. pliocaenicus com una espècie dubtosa de Jacobsomys, un gènere del Pliocè de Nord-amèrica que, segons ell mateix, podria ser l'avantpassat dOryzomys.
Referències
Bibliografia
Pliocaenicus Categoria:Rosegadors del Miocè Categoria:Rosegadors dels Estats Units Categoria:Mamífers fòssils trobats als Estats Units