El moa oriental (Emeus crassus) és una espècie extinta de moa que era endèmica de Nova Zelanda. És l'única espècie del gènere Emeus.

Taxonomia Quan els primers espècimens van ser descrits originalment per Richard Owen el 1846, es va classificar dins del gènere Dinornis com a tres espècies diferents. Aquestes restes després es dividirien més tard en el seu propi gènere, Emeus.

Quan Richard Owen va descriure originalment els primers exemplars el 1846, es van classificar dins del gènere Dinornis com a tres espècies diferents. Aquestes restes es dividirien més tard en el seu propi gènere, Emeus. Les altres dues espècies, E. casuarinus i E. huttonii, actualment es consideren sinònims menors d'E. crassus, i el gènere actualment conté aquesta única espècie. Durant molt de temps s'ha sospitat que les "espècies" descrites com a Emeus huttonii i E. crassus eren mascles i femelles, respectivament, d'una sola espècie. Això s'ha confirmat mitjançant l'anàlisi de marcadors genètics específics de sexe d'ADN extret de material ossi; les femelles d'E. crassus eren entre un 15 i un 25% més grans que els mascles.(2003) Aquest fenomen, el dimorfisme sexual, no és infreqüent entre les ratites, i també és molt pronunciat en el kiwi i el gènere relacionat de moes Dinornis.

Descripció Emeus era de mida mitjana, mesurava de 1,5 a 1,8 m d'alt i el seu pes era de 36 a 79 kg.

Com altres moes, no tenia ossos vestigials d'ala, plomes semblants als pèls (de color beix en aquest cas), un coll llarg i unes potes grans i poderoses amb tarsos molt curts i forts. El seu tars-metatars tenia un moviment restringit al pla parasagital, una condició molt semblant a la de la majoria d'altres ratites. També tenia un estèrnum sense quilla i un paladar distintiu. Emeus tenia una musculatura pèlvica poc adaptada per a la carera. Els seus peus eren excepcionalment amples en comparació amb altres moes, cosa que el convertia en una criatura molt lenta. S'han trobat parts toves del seu cos, com ara anells traqueals (cartílag) o restes de pell en forma d'exemplars momificats, així com ossos individuals i esquelets complets. A mesura que s'acostaven al cap, les plomes s'escurçaven, fins que finalment es convertien en plomes gruixudes semblants a pèls. El mateix cap probablement era calba. Els ous feien 17,9 / 13,4 cm i pesaven 1,9 kg.

Distribució i hàbitat miniatura|Ossos del coll i les cames amb teixit tou El moa oriental vivia únicament a l'Illa Sud de Nova Zelanda, habitant hàbitats de terres baixes com boscos, praderies, dunes i matolls. Durant el Últim màxim glacial, va estar confinat a un únic refugi glacial, des del qual va expandir la seva àrea de distribució durant l'Holocè. Els humans (específicament els maoris, els qui cridaven als animals "moa mōmona") van caçar a l'Emeus fins a la seva extinció amb relativa facilitat.

E. crassus va ser la segona espècie més comuna trobada al jaciment de Wairau Bar en Marlborough, on es van trobar les restes de més de 4000 moes devorats. L'espècie es va extingir al voltant de l'any 1400.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Animals d'extinció recent Categoria:Paleògnats