El comunisme al Brasil està present, des del segle XX, com un vessant de pensament i acció política, consubstanciada en moviments socials, en l'actuació de partits polítics i en la producció intel·lectual de diversos autors marxistes. Actualment, hi ha, al Brasil, cinc partits que s'assumeixen comunistes: el Partit Comunista Brasiler (PCB) i la seva ala juvenil Unió de la Joventut Comunista (UJC), el Partit Comunista del Brasil (PCdoB), el Partit Socialista dels Treballadors Unificat (PSTU), el Partit de la Causa Obrera (PCO) i la Unitat Popular pel Socialisme (UP),[manca partits que té el puny erguido, la falç i el martell, i heràldiques comunistes, com els seus símbols. El moviment va ser influenciat des de la fi del segle XIX per l'arribada d'idees anarquistes al Brasil arribant al auge amb la vaga general de 1917, després va créixer amb la fundació del Partit Comunista - Secció Brasilera de la Internacional Comunista (PCB) en 1922. fins a la seva consolidació en la lluita contra el feixisme en el període entreguerras, la repressió durant del govern de Getúlio Vargas després de la Intentona Comunista de 1935, el seu suport clandestí a la implicació brasilera en la Segona Guerra Mundial i la seva reconstrucció progressiva i gradual a Bahia entorn d'intel·lectuals en la seva majoria baianos i nordestinos en general com Jorge Amado, Carlos Marighella, Aristeu Nogueira, Diògenes Arruda Câmara, Leôncio Basbaum, Alberto Passos Guimarães, Maurício Grabois, Graciliano Ramos, Osvaldo Peralva i Armeni Guedes fins a una nova prohibició durant del govern Eurico Gaspar Dutra durant el auge de la seva influència en el sindicalismo sigui ell rural o urbà i també en el funcionalisme públic havent-hi el racha del Partit en 1962 per compte d'una fracció maoista. Discordando de les directrius del partit de buscar la revolució urbana-burgesa com prioritat en detriment de l'oposició inegociável al govern qüestionada a principi per persones menjo Jacob Gorender i tornant la legalitat durant el govern de Jânio Quadres quan el Partit es nega a valer-se de la violència per a aconseguir els seus objectius polítics.
Cop de 64 i obertura política Durant la dictadura militar i el AI-5, el PCB de la línia soviètica de manera tardana i despreparada va organitzar un congrés i va decidir en 1967 que recolzaria l'articulació de les manifestacions contra la llei marcial mentre el PCdoB estava articulant la guerrilla, sent que durant el govern militar de 1974 a 1976, van arrestar gairebé 700 militants infiltrats i van matar més de 20 dirigents comunistes d'alt escalão, obligant el Partit la solució de la clandestinitat i de l'exili, sent que Luís Carlos Prestes s'aparta de la direcció del partit, passant el comandament per al Giocondo Dias. Just amb l'obertura política de João Figueiredo, va haver-hi detencions de comunistes que estaven viatjant a la Unió Soviètica quan tornaven. La dramaturgia, el guió de novel·les i el cinema brasilers van ser fortament influenciats per autors comunistes militants, malgrat la falta d'experiència dels seus militants, la vigilància dels membres solts per la policia durant els temps de persecució i la desconexão dels exiliats amb relació a la realitat del terreny. Malgrat la repressió durant la dictadura militar, havia una forta penetració de comunistes en el sindicalismo menjo en el cas de la VW que era la major empresa del país en l'època. Durant la campanya de les directes ja, el PCB va recolzar firmemente el moviment social en pauta i quan van començar les vagues de 1978-1980 a l'ABC Paulista, el Partit dels Treballadors (PT) va créixer les costes d'una fluixa reflexió històrica, política i metodològica del Brasil, liderats inexperientes siguin elles marxistes o no i d'un PCB fluix que no es va adaptar els canvis. La mesura que els anys 90 el PT va galgando càrrecs en governs estatals i municipals, ell se cedeix les eines de la política tradicional i desil·lusiona els seus antics membres comunistes restes que es deslliguen d'ell creant així una nova tradició socialdemòcrata voltada per a països dependents del Primer Món. Els anys 90, part de la direcció va intentar eliminar-ho per votació de no afiliats, però no va aconseguir.
Referències
Vegeu també Anticomunisme al Brasil Història del comunisme
Categoria:Política del Brasil Categoria:Comunisme d'esquerra