Josep Maria Montfort Fàbregas (Manresa, 1940 – serra del Cadí, 21 de gener de 1979) fou un alpinista i escalador català, vinculat al Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Fou un dels principals impulsors i dirigents de l'alpinisme d'expedició del Centre durant les dècades de 1960 i 1970, etapa en què el grup manresà participà en expedicions als Andes, l'Iran, Grenlàndia, l'Hindu Kush i l'Himàlaia.

Trajectòria Montfort començà a practicar l'alpinisme durant la joventut i, en morir l'any 1979, acumulava més de vint anys d'activitat en aquest àmbit. Estigué vinculat al Centre Excursionista de la Comarca de Bages i fou membre d'honor del Grup d'Alta Muntanya i Escalada (GAME). També havia estat distingit dues vegades amb la medalla d'or de la Federación Española de Montañismo.

El 1969 formà part de la primera gran expedició del Centre als Andes de Bolívia. En aquella campanya, membres de l'expedició realitzaren la primera ascensió de l'aresta nord de l'Illimani, de 6.480 metres. A partir d'aquella experiència Montfort es convertí en un dels principals responsables de la planificació i direcció de les expedicions internacionals del grup manresà.

Sota el seu impuls, el grup del CECB encadenà diverses expedicions de gran muntanya durant la dècada de 1970: al Damavand, a l'Iran, el 1971; a Grenlàndia el 1972; al Tirich Mir, a l'Hindu Kush, el 1973; al Noshaq el 1975; i al Makalu el 1976.

Aquest període coincidí amb algunes de les principals fites de l'alpinisme del Centre. L'expedició al Tirich Mir de 1973 assolí aleshores la màxima altitud aconseguida per l'alpinisme estatal. Dos anys més tard, al Noshaq Occidental, Montserrat Jou assolí els 7.492 metres, una ascensió que representà el primer set mil femení de l'alpinisme estatal.

La culminació d'aquesta etapa arribà amb l'expedició al Makalu de 1976, dirigida per Montfort. El 24 de maig d'aquell any Jordi Camprubí assolí el cim, en una expedició manresana que aconseguí el segon vuit mil de l'alpinisme català.

Montfort no es limità a l'activitat estrictament alpinística. El 28 de febrer de 1967, per exemple, participà amb R. Cots en una conferència titulada Poesia i Prosa de la muntanya a la Biblioteca Popular, mostra de la seva implicació en la divulgació de la cultura de muntanya.

Mort Montfort morí el 21 de gener de 1979 a conseqüència d'una allau a la canal de l'Ordiguer, a la serra del Cadí.

Llegat L'any 1981, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya inaugurà al circ de Baiau, al Pallars Sobirà, un refugi que porta el seu nom.

L'any 1997, els escaladors Francesc Garcia, Ramon Majó i Joan Frontera obriren la via Josep M. Montfort a la serra de Sant Joan, a Montanissell, en record seu.

Referències

Categoria:Escaladors catalans Categoria:Esportistes manresans Categoria:Morts al Berguedà Categoria:Morts a la Baixa Cerdanya Categoria:Morts a l'Alt Urgell Categoria:Morts el 1979 Categoria:Alpinistes catalans del sud Categoria:Nascuts el 1940