va ser un polític carlista català, cap regional de la Comunió Tradicionalista a Catalunya i fundador de la Regència Nacional i Carlista d'Estella (RENACE). Va criticar a Franco i el seu govern per considerar-lo «esquerrà i maçònic».
Biografia Família i joventud miniatura|esquerra|Manuel de Sivatte i altres, 1915
El cognom Sivatte és d'origen occità i procedeix de la ciutat provençal de Sa Còla. Hi ha constància dels primers Sivatte des del César Alcalá, Sr. Maurici de Sivatte. Una biografia política (1901-1980), Barcelona 2001, ISBN 8493109797, p. 9 André de Sivatte, el primer a establir-se a Espanya a principis del va ser agent de duanes francèsJaume Aymar i Ragolta, Francesos, afrancesats, carlins i comerciants: els Sivatte-Vilar de Calonge, [a:] Estudis de Baix Empordá 18 (1999), p. 140 i oficial del consolat de França a Barcelona. André es va casar amb una dona de Calonge,Alcalá 2001, p. 9. El seu pare es va oposar al matrimoni, que no obstant això es va celebrar el 1811, Aymar i Ragolta 1999, pàg. 140-141 sent el seu fill, Edmon Fèlix de Sivatte i Vilar —avi patern de Maurici—, el primer a néixer en la capital catalana.poc se sap d'ell; es diu que va ser membre de l'anomenada Lliga antiabolicionista que s'oposava a l'abolició de l'esclavitud en els territoris espanyols d'ultramar, cfr. Participación de Catalanes en la trata de negros y su posterior esclavización en la isla de Cuba, [a:] elpregonero, disponible aquí L'esposa d’Edmon, Maria Mercè de Llopart i Xiqués, participaria activament en organitzacions catòliques de caritat.va ser cofundadora de l'Obrador de de la Sagrada Família i de la Fundació Reverend José Morgaded i Gili; també va encarregar el retaule de la capella de Sant Benet a l'abadia de Montserrat, Alcalá 2001, p. 9 Edmon i Mercè van tenir per fill a Manuel Maria de Sivatte i Llopart (1865-1931) —pare de Maurici—, advocat instal·lat a Barcelonaper a completar la seva formació va estudiar llengües estrangeres al Feldkirch, Àustria, llicenciant-se en Dret a Madrid, Aymar i Ragolta 1999, pàg. 145-149 que arribaria a ser un destacat dirigent del carlisme català: va ser president del Cercle Tradicionalista de Barcelona, a més de membre de la Junta Provincial de Barcelona i de la Junta Regional de la Comunió Tradicionalista a Catalunya.Alcalá 2001, p. 10 En reconeixement als seus serveis, en 1899 el capitost carlí li atorgaria el marquesat de Vallbona.Alcalá 2001, pp 10-11; cap de les fonts consultades indiquen que Maurici reclamés el títol Degut a la seva participació a l’ Octubrada, una temptativa carlina que a l'octubre de 1900 va produir l'aixecament d'algunes partides a Catalunya, es va veure obligat a exiliar-se del país. En tornar a Espanya va ser cofundadorjuntament amb Manuel de Llanza i Pignatelli, Tomás Boada i Borrell, Ramón Enrich i Albareda, Joaquín Gelabert Cuyás i Jaime Arbós Bigorra, Alcalá 2001, p. 10. També va ser accionista i membre del consell d'administració, del qual Manuel de Llanza seria president, Tomás Boada vicepresident i Jaime Arbós secretari, César Alcalá, Fotografía familiar [en:] Tradición Viva, disponible aquí de Foment de la Premsa Tradicionalista, l'empresa que reeditaria El Correo Catalán. Manuel de Sivatte també va ser un dels majors propietaris de terrenys al barri de Les Roquetes, en l'actual districte de Nou Barris.en 1873 va comprar Torre Baró, l'emblemàtic castell situat en la part nord de Barcelona, vegeu El castell de Torre Baró. Història i recuperació (I). Precedents i origens, [a:] L'arxiu historic de Roquetes Nou Barris blog (2014), disponible aquí; vegeu també Mon Barcino, El Castillo de Torre Baró [a:] Món Barcino (2015), disponible aquí
Manuel Maria de Sivatte es va casar amb Margarita de Bobadilla y Martínez de Arizala (1870-1905), que procedia així mateix d'una família carlista.Alcalá 2001, pàg. 10-11 El seu pare, Mauricio de Bobadilla y Escrivá de Romaní —avi matern de Maurici— havia estat cap del carlisme navarrèsCésar Alcalá, Fotografia familiar i va ser elegit diputat en les Corts Constituents de 1869 pel districte d’Estella;vegeu el seu registre de diputat a Corts aquí posteriorment participaria en l'Assemblea de Vevey i es posaria del costat de Carles VII en la tercera guerra carlina.Alcalá 2001, p. 11 Manuel i Margarita van tenir cinc fills criats en un ambient ferventment catòlic: Manuel, Merceditas, Carlos Edmundo, Jaime i Maurici.Alcalá 2001, pàg. 11-12 Després de la mort de la seva mare, exerciria un paper important en la criança dels nens l'àvia paterna, Mercè Llopart.fins a la seva pròpia mort el 1914, Alcalá 2001, p. 11 Manuel María va contreure nou matrimoni en 1907.es va casar amb María Isabel del Valle y Lersundi, comtessa de Lersundi, vegeu La Correspondencia de España 20/11/1907, disponible aquí; diferents fonts d'Internet ofereixen informació incompleta, contradictòria i parcialment incorrecta sobre tots dos, cf. Rootsweb, disponible aquí i Euskalnet, disponible aquí miniatura|Torre Baró, propietat dels Sivatte Maurici va estudiar Dret de la Universitat de Barcelona. Després de llicenciar-se en 1923Alcalá 2001, p. 11. Algunes fonts afirmen que es va llicenciar en 1925, vegeu La Vanguardia 09/12/25, disponible aquí va ingressar al Col·legi d'Advocats.La Vanguardia 06/07/24, disponible aquí El 1924 es va casar amb Asunción Algueró de Ugarriza (1901-1970), natural de Tarragona, instal·lant-se amb ella a la seva casa familiar de Torre Baró a Barcelona.la casa familiar va ser demolida posteriorment durant la construcció de l'autopista i la via del ferrocarril. Es trobava en el lloc que ocupa actualment l'estació de tren de Barcelona Torre del Baró, Alcalá 2001, p. 41 El matrimoni va tenir tretze fills, alguns dels quals van ser monges i frares. Entre ells, Rafael de Sivatte i Algueró va ser un notable estudiós de la Bíblia.vegeu els seus llibres en todostuslibros, disponible aquí Altres van fer carrera al món dels negocis, entre els quals es va destacar Jaime de Sivatte y Algueró, que va arribar a presidir l'Associació Nacional Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat i va ser vicepresident de l'Associació Nacional d'Empresaris Fabricadors d'Àrids.Jaime de Sivatte i Algueró, nuevo presidente de ANEFHOP, disponible aquí El net de Maurici Sivatte, Carlos-Javier Ram de Viu y de Sivatte, és procurador al districte judicial de Barcelona.fill de Conchita Sivatte y Algueró, vegeu en procuranet, disponible aquí
Primera carrera política Sivatte es va iniciar en la política gràcies al prestigiós càrrec del seu pare, que en la dècada de 1920 continuava sent una persona distingida de l'alta societat de Barcelona.El Sol 04/04/29, disponible aquí o La Epoca 05/04/29, disponible aquí En aquella època, Manuel de Sivatte començava a desvincular-se del corrent principal del carlisme. Ja en 1922 va signar un manifest reconeixent a Alfons XIII com el legítim successor de la dinastia carlista, que semblava encaminada a extingir-se per via agnada.José Luis Orella Martínez, El origen del primer catolicismo social español [PhD thesis at Universidad Nacional de Educación a Distancia], Madrid 2012, p 256En entrar a la Diputació Provincial de Barcelona,La Vanguardia 11/07/27, disponible aquí ho va fer en representació de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. Alguns carlins el van considerar un traïdor a la seva causa.vegeu l'opinió del comte de Valdellano citada a Robert Vallverdú i Martí, El Carlisme Català Durant La Segona República Espanyola 1931-1936, Barcelona 2008, ISBN 8478260803, 9788478260805, p. 189 Inicialment els seus fills grans s'involucrarien en diverses iniciatives polítiques del seu pare.el document de reconeixement d'Alfons XIII va ser signat també per Jaume de Sivatte i Bobadilla, el germà gran de Maurici, Orella Martínez 2012, p. 256
A la fi de la dècada de 1920, Maurici també va participar en activitats de la Lliga, encara que continuava sent membre del Cercle Jaumista local.Alcalá 2001, p. 11 Segons algunes fonts, es va unir als esforços per construir un "partit catòlic dur" que promovia la jerarquia eclesiàstica local com una aliança catòlica entre tradicionalistes, conservadors i dretans.opinió d'Alberto Ruiz de Galarreta citada a Alcalá 2001, p. 23 En 1927 formava part ja de l'alta societat de Barcelona i participava en diverses cerimònies locals.vegeu, per exemple, la seva presència en el funeral del duc de Solferino, La Vanguardia 07/21/27, disponible aquí n els anys finals de la dictadura, Maurici Sivatte va participar en l’Organització Corporativa Nacional, una peculiar estructura corporativa primorriverista creada per a mediar en els conflictes laborals, formant part del Comitè Paritari del cotó. Continuaria en aquest càrrec durant el període de la dictablanda.per a 1928 vegeu La Vanguardia 01/11/28, disponible aquí, para 1930 véase La Libertad 02/23/30, disponible aquí
II República Encara que en la dècada de 1920 la vinculació de Sivatte amb el tradicionalisme era escassa, l'adveniment de la Segona República Espanyola i el seu laïcisme militant van fer que reprengués una activa militància carlista. Al juny de 1931 va ser cofundador de Reacción, un setmanari que deia combatre l'"acció demagògica, dissolvent i corrosiva" del "liberalisme ateu" mitjançant la recuperació dels valors tradicionals.«a la acción pertinaz y agotadora que conduce a borrar de nuestros hijos todo sano concepto de Patria y Familia, enfrentaremos nuestra reacción», Alcalá 2001, pàg. 21-22. Vegeu també César Alcalá, El Semanario Reacción (1931-19xx), [en:] Arbil 81, disponible aquí A l'abril de 1932 es va presentar com a candidat per Girona al recentment creat Parlament de Catalunya dins de la Coalició Catòlica Gironina, però no va aconseguir acta de diputat.dominada principalment per la Lliga, Vallverdú 2008, p. 117 En reunificar-se les tres branques del tradicionalisme en la Comunió Tradicionalista, Sivatte es va dedicar a labors de propaganda. Al maig de 1932 va formar part de la comissió que proporcionava suport financer a la Setmana Tradicionalista, encara que ell mateix no fos un dels oradors.Alcalá 2001, p. 20, Vallverdu 2008, p. 101 Al juny va contribuir a l'obertura del Cercle Central Tradicionalista a Barcelona, del qual seria primer vicepresidentVallverdú 2008, p. 136 i després president.Vallverdú 2008, p. 262 En una ocasió va arribar a ser detingut breument per les autoritats després d'una manifestació carlina.Alcalá 2001, p. 21