Cap Juby, conegut també com a zona sud del protectorat espanyol del Marroc, va ser un territori espanyol d'ultramar des de 1912 a 1958, amb capital a la ciutat homònima de Cap Juby (avui Tarfaya) i situat en la costa atlàntica de Àfrica, enfront de les illes Canàries. El protectorat espanyol al Marroc es dividia en dues parts: el sud era Cap Juby i el nord era el Rif.

Geografia Estava situat entre el paral·lel 27°40′ i el riu Dra. Al nord limitava de 1912-1956 amb el protectorat francès del Marroc, i de 1956 a 1958 amb el Marroc. A l'oest amb l'Oceà Atlàntic, al sud amb el Sàhara espanyol i a l'est amb l'Algèria francesa.

Història miniatura|esquerra|Companys de viatge de Walter Mittelholzer jugant a la pilota a la platja de Cap Juby, imatge entre 1930 i 1931.

En el tractat de pau signat el 28 de maig de 1767, Mohammed ben Abdelah, sultà del Marroc, no garantia al rei Carles III la seguretat dels pescadors espanyols en les costes al sud d'Agadir o del riu Nun, en reconèixer que no tenia la sobirania sobre les tribus Tekna d'aquestes terres (art. 18 del tractat).

L'1 de març de 1799 Mulay Sulayman va signar un acord amb Carles IV en el qual reconeixia que les regions de Sakia-el-Hamra i Cap Juby no formaven part dels seus dominis (art. ;22).

En 1879, la britànica Companyia de l'Àfrica Nord-occidental va establir aquí un lloc al qual van batejar com Puerto Victoria. El 26 de març de 1888, soldats marroquins van atacar el lloc, matant al director de la fàbrica i deixant dos ferits de gravetat. En 1895 l'empresa va ser venuda al sultà del Marroc.

miniatura|esquerra|Walter Mittelholzer a Cap Juby, el Marroc. Imatge treta l'1 de gener de 1930.

Espanya i França van signar el repartiment de les seves possessions al Sàhara i Àfrica equatorial amb el tractat de París de 1900. En 1912, Espanya va negociar amb França (que controlava efectivament els afers relacionats amb el Marroc en aquesta època) per a aconseguir concessions en la zona sud del Marroc a fi d'afegir-les als dominis del Sàhara espanyol. Segons aquest tractat, la zona situada al sud del riu Draa passava a ser un protectorat d'Espanya denominat Protectorat espanyol al Marroc de manera que, encara que aquest territori no estava sota el control directe del sultà del Marroc, se cediria al Marroc una vegada que finalitzés el protectorat. Des del punt de vista de la història del Sàhara occidental, acollint a Cap Juby sota el protectorat, el Marroc es va fer amb un territori que no havia estat prèviament sota el seu control. Aquesta circumstància va ser denunciada pels pioners del nacionalisme sahrauí com Mohamed Basiri.

El 29 de juliol de 1916 el governador de Riu d'Or, el capità Francisco Bens Argandoña, va ocupar oficialment el Cap Juby. L'emplaçament va ser usat fonamentalment com a escala de vols dedicats al correu aeri.

miniatura|esquerraa|Breguet 14 de l'aeropostal francesa Latécoère, Museu Antoine de Saint-Exupéry.

El territori del Cap Juby, oficialment anomenat Protectorat Sud del Marroc, tenia una superfície d'uns 32.875 km²,Instituto Nacional de Estadistica i una població d'uns deu mil habitants, fonamentalment berbers. La localitat principal era Villa Bens''', coneguda actualment com Tarfaya.

Des de 1946, el Cap Juby va pertànyer al Àfrica Occidental Espanyola. Quan el Marroc va accedir a la independència, en 1956, va reclamar la retrocessió del Cap Juby, subjecte legalment al tractat de 1912 entre Espanya i França pel qual es van establir els protectorats espanyol i francès sobre el Marroc. D'acord amb el cens de 1950, la població de les principals poblacions era de 5.878 habitants, repartits entre Cap Juby i Tan Tan. miniatura|esquerra|Fuerte de Tierra, principal estructura de l'època espanyola demolida en la seva pràctica totalitat en 1990.

A l'agost de 1956 el general Gómez de Zamalloa va ordenar el replegament de les unitats de la Policia Nòmada a Villa Bens i es va ordenar l'evacuació de la població civil de Tan Tan. Algunes de les forces destacades a Villa Bens van ser enviades a Al-Aaiun, i a aquesta van ser desplaçades dues companyies, una del Regiment Canàries 50 i una altra del Tenerife 49, a més d'altres efectius. L'escalada de la tensió va derivar en l'abandó de Tan Tan al desembre de 1956, a excepció d'un reduït contingent de policia d'uns deu homes, per a donar la sensació de continuar controlant el territori davant l'Exèrcit d'Alliberament Marroquí.

Durant la guerra de Sàhara-Ifni es va desplaçar a Cap Juby, a més, la II Bandera de la Legió des del nord del Protectorat, efectius del III Tabor de Tiradors d'Ifni. A principis de desembre de 1957 els avions espanyols van ser atacats amb foc antiaeri de 20 mm, la qual cosa va fer reconsiderar a Espanya la capacitat armamentística amb la qual comptava el seu enemic. Al costat de França, els efectius del qual van partir des de l'Àfrica Occidental Francesa, es va emprendre el 10 de febrer de 1958 l'operació Teide-Écouvillon. Des de Cap Juby rumb al Sàhara van avançar un bon nombre d'efectius arribats a Vila Bens per a aquest propòsit del Regiment Guadalajara número 20 i del Regiment San Fernando número 11. Dins d'aquesta operació l'aviació va bombardejar intensament Tan Tan, i aquesta va suposar la victòria franco-espanyola en el nord del Sàhara espanyol davant l'Exèrcit d'Alliberament.

El tractat d'Angra de Cintra de 2 d'abril de 1958 va posar fi als enfrontaments entre Espanya i França i tropes irregulars marroquines. En virtut d'aquest acord es va cedir oficialment el Cap Juby al Marroc. La regió també és coneguda com la Franja de Tarfaya.

Actualment, el territori del Cap Juby es troba repartit entre les regions marroquines de Laâyoune-Sakia El Hamra i Guelmim-Oued Noun (les quals inclouen també porcions del Sàhara Occidental, annexionat unilateralment pel Marroc).

Principals poblacions Cabo Juby Tan-Tan

Referències

Categoria:Protectorat espanyol al Marroc Categoria:Relacions entre Espanya i el Marroc