va ser un tinent general llorejat de l'Exèrcit espanyol i últim Cap de la Casa Militar d'Alfons XIII, assassinat en les matances de Paracuellos.
Biografia Fill d'un capità d'Infanteria, va ingressar a l'Acadèmia General Militar a l'agost de 1888, promogut a l'ús de 2n tinent d'Infanteria al març de 1892. A l'any següent, va ser destinat a les illes Filipines, participant en nombrosos combats contra els moros de Mindanao i obtenint la Creu Llorejada de Sant Ferran, juntament amb l'ús de capità per mèrits de guerra.75 Aniversario de la concesión de la Cruz Laureada de San Fernando de segunda clase a D. Pío López Pozas, por Real Orden de 24 de Abril de 1895, Maestranza de caballería de San Fernando
Després d'un any de llicència a Espanya, en 1896 va embarcar cap a l'illa de Cuba, on va prendre part en les operacions que van tenir lloc a la província de Matanzas. Al llarg de 1896 i 1897 va participar en nombrosos constants combats contra els independentistes cubans, sent recompensat amb quatre Creus vermelles al Mèrit Militar. Per la seva destacada intervenció en els combats de Raíz de Jobo i Montes Prendes, els dies 12 i 14 de setembre de 1896 va rebre al setembre de l'any següent l'ascens a comandant. Durant 1898 va rebre altres dues Creus vermelles al Mèrit Militar com a reconeixement al seu valor, continuant en operacions fins que, després de la fi de la Guerra Hispano-estatunidenca, va abandonar l'illa.
A la seva arribada a la Península va rebre una nova Creu vermella al Mèrit Militar i una Creu de Maria Cristina. Després de passar per diversos destins, en 1908 va obtenir l'ocupació tinenta coronel, sent poc després destinat al comandament del 1r Batalló del Regiment de Wad Ras, amb el qual a l'agost de 1909 es va traslladar al Marroc, combatent al Barranc el Llop, Tahuima, Nador i Beni bu Ifrur, guanyant en aquestes accions dues Creus vermelles al Mèrit Militar. Al maig de 1910 va embarcar cap a Espanya per a fer-se càrrec de la Majoria del seu Regiment, càrrec en el qual cessaria un any després en confiar-li el comandament del Batalló de Caçadors de Madrid.
En 1913 va tornar a lluitar al Marroc, obtenint l'11 de juny l'ascens a coronel pels seus mèrits en la presa de Laucien, on va resultar ferit. Més tard va ser promogut a general de brigada, fent-se càrrec a continuació del Govern Militar de Segòvia. Al juliol de 1922 va ser ascendit a general de divisió, exercint, successivament, diversos comandaments i càrrecs: governador militar de Tenerife,Real decreto nombrando Gobernador militar de Tenerife al General de división D. Pío López Pozas. la Corunya i Madrid, i cap de les divisions 15a i 1a.
Se li va concedir l'ús de tinent general en 1927 i va ser posat al capdavant de la Capitania General de la 6a Regió Militar, fent-se càrrec tres anys després de la Direcció de la Casa Militar de Sa Majestat el Rei i de la Comandància General d'Alabarders, càrrec en el qual va cessar en arribar la Segona República, passant a la situació de disponible, en la qual es trobava en esclatar la Guerra Civil. En aquest moment era un dels tres tinents generals de l'Exèrcit Espanyol, primer en l'escalafó. Poc després d'iniciat el conflicte, va ser empresonat i afusellat a Paracuellos de Jarama per milicians del Front Popular, al costat del seu gendre, el capità d'Artilleria Enrique Rodríguez Almeida.
En l'actualitat porten el seu nom, el carrer General López Pozas en Madrid i el carrer López Pozas en Oriola la seva localitat natal. Com a curiositat, la seva Creu Llorejada de Sant Ferran la porta la imatge de la Verge de Monserrate, patrona d'Oriola.
Referències
Bibliografia Isabel Sánchez, José Luis: «Pío López Pozas», en Real Academia de la Historia, Diccionario Biográfico electrónico (en red, http://dbe.rah.es/) Mazón Albarracín, Antonio José Pío López Pozas (en red, https://oriola-vdpr.es/?p=2706) Miguel García Díaz "80.º Aniversario del fusilamiento del Teniente General Pío López Pozas" en revista de historia y actualidad militar "Ares" Número 54.
Categoria:Militars valencians Categoria:Oriolans Categoria:Assassinats polítics al bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola