miniatura|Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora. Per això, el llenguatge té un aspecte individual i un aspecte social. Es dona llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l'executen amb finalitat de comunicar-se entre ells.
Per tant, el llenguatge és la capacitat de comunicar-se utilitzant un sistema de signes. Aquesta capacitat es pot expressar mitjançant qualsevol art: música, dansa, dibuix, escultura, etc. Una llengua o idioma n'és una representació particular no artística. En matemàtiques i informàtica, s'utilitzen també llenguatges formals pràctics, com els visuals que inclouen mapes, grafs, gràfiques, etc., científics i tecnològics com el matemàtic, la lògica o algun llenguatge de programació.
Tres disciplines estudien bàsicament el llenguatge: la filologia (que també s'ocupa de les llengües concretes), la filosofia i la semiòtica.
La unitat dels llenguatges: el signe miniatura|Signes corresponents a connectors lògics, usats en alguns llenguatges
Per a construir missatges amb el llenguatge s'utilitzen els signes, unitats extretes del codi comú entre l'emissor i el receptor. Un signe consta d'una part material (significant), perceptible pels sentits, i d'una part conceptual, que és la idea que vol representar (significat). Amb el significat, s'apunta cap a una part de la realitat (referent). El senyal de «Prohibit aparcar», per exemple, és un signe, perquè el percebem amb la vista i representa la idea mental que no podem deixar el vehicle estacionat en aquest lloc. També són signes el so i l'escriptura de les paraules, l'expressió o comportament d'una persona, els logotips, l'olor del menjar, etc.
La semiologia és la ciència que estudia els signes que utilitza l'ésser humà en la societat: a part dels ja esmentats abans, són destacables els costums, els ritus simbòlics i la moda, entre d'altres. El lingüista Ferdinand de Saussure, que va ser qui va crear i definir el terme semiologia, considera que la lingüística és part de la semiologia, que estudia el signe. El signe és, segons ell, la base del llenguatge.Cours de linguistique générale. Ferdinand de Saussure.
Classes de signes miniatura|Una rosa vermella pot simbolitzar l'amor El científic nord-americà Charles Sanders Peirce va classificar tres classes de signes: els indicis, les icones i els símbols, segons la relació de l'element representatiu (signe) i l'element representat (concepte): Indicis: s'anomenen indicis aquells signes que tenen una relació de causalitat o proximitat amb la realitat que representen. Solen produir-se de manera espontània. En són exemples el rastre d'un animal, el fum i l'olor del foc, el representant d'una persona o els símptomes de les malalties. Icones: les icones són signes que tenen una relació de semblança (molta o poca) amb l'objecte que representen. En són exemples els dibuixos, les fotografies, els mapes, els logotips o les onomatopeies, ja que s'assemblen a la realitat representada. Símbols: no hi ha cap mena de relació aparent entre el símbol i l'objecte que representa. Només queden relacionats arbitràriament per conveni o costum entre aquells que els utilitzen. En són exemples la majoria de les paraules, les xifres i alguns senyals de trànsit.
Metallenguatges
Un metallenguatge és un llenguatge amb què podem parlar sobre un altre llenguatge. Per exemple, una gramàtica alemanya escrita en català utilitza aquest idioma com a metallenguatge per parlar sobre l'alemany. El llenguatge sobre el qual parlem valent-nos del metallenguatge (en aquest cas, el català) se sol denominar el llenguatge objecte (en aquest cas, l'alemany). El que és típic del metallenguatge és que conté noms (metalingüístics) de les paraules i enunciats del llenguatge objecte, així com predicats (metalingüístics), com «nom (del llenguatge objecte)», «verb (del llenguatge objecte)» o «enunciat (del llenguatge objecte)».Metallenguatge - Filoxarxa.
En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecte només s'esmenten, mentre que les del mateix metallenguatge s'usen. La distinció entre els nivells de llenguatge objecte i metallenguatge té especial interès i utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com ara la filosofia del llenguatge i la lògica. Aquestes distincions permeten esquivar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per a parlar del llenguatge, eliminant ambigüitats i paradoxes degudes a l'autoreferència.
Llenguatges formals miniatura|Taula de la veritat amb notació en llenguatge lògic
Les matemàtiques i la informàtica utilitzen entitats artificials anomenades llenguatges formals (llenguatges de programació i de marques, i d'altres de naturalesa més teòrica). Aquests prenen sovint la forma de cadena de caràcters, produïts per una combinació de gramàtica formal i la semàntica de complexitat arbitrària.
Llenguatges de màquines o d'humans i màquines miniatura|Un fragment de codi en llenguatge C ("C" de computer) de programació
Un llenguatge de programació és un llenguatge formal dotat de semàntica, que es pot utilitzar per controlar el comportament d'una màquina per fer tasques específiques. Els llenguatges de programació es defineixen mitjançant regles sintàctiques i semàntiques, per determinar-ne l'estructura i el significat, respectivament.
Els llenguatges de programació s'utilitzen per a escriure algoritmes. Els llenguatges de programació poden ser de més "alt nivell", més proper al llenguatge humà, o més "baix nivell", més proper a la màquina, podent ser una successió de zeros i uns. Un compilador és un traductor entre un llenguatge de programació i un llenguatge de màquina o, més precisament, d'un llenguatge en un nivell més alt a un de més baix.
Actualment, les màquines poden aprendre per si mateixes (en anglès es coneix com a machine learning, aprenentatge automàtic, i deep learning, aprenentatge profund), cosa que s'usa, per exemple, per al tractament de dades massives. Les màquines poden parlar entre si creant-se un idioma nou i desconegut pels éssers humans, que encara no l'entenen.Matthew Field, Facebook shuts down robots after they invent their own language, The Telegraph, Londres, 1 d'agost de 2017.
Llenguatges dels éssers vius
miniatura|Els arbres es comuniquen entre si miniatura|Espectrograma de sons de balenes comunicant-se miniatura|Comunicació entre dues vaques La investigació actual indica que els codis de senyalització són la condició fonamental per a tota tasca de coordinació dins i entre cèl·lules, teixits, òrgans i organismes de tots els regnes d'éssers vius. Tots aquests codis segueixen unes normes de senyalització combinatòria (sintàctica), sensible al context (pragmàtica) i amb contingut específic (semàntica). Els biolingüistes i els biosemiòtics consideren que aquests codis són llengües reals.Witzany, G. (2007). The Logos of the Bios 2. Bio-Communication. Helsinki, Umweb.
Està demostrat que tant vegetals com animals, inclosos els éssers humans, es comuniquen i desenvolupen llenguatges més o menys sofisticats,Peter Wohlleben, The Hidden Life of Trees: What They Feel, How They Communicate, Greystone Books, 2016, . tot i que alguns autors més antropocèntrics només consideren "llenguatge" a allò desenvolupat per humans.
Els vegetals responen al seu entorn d'una manera similar a com ho fan els mamífers i, tot i que no tenen sistema nerviós, sí que tenen i utilitzen neurotransmissors animals (com l'àcid gammaaminobutíric) com a senyals i signes de llenguatge. Es comuniquen per mitjà de senyals electromagnètics, entre altres sistemes, amb els altres en, per exemple, estats de presència de virus, massa calor, massa aigua o un pH massa extrem. Altres sistemes incorporen codis d'emissions de diferents compostos aromàtics volàtils, en diferents quantitats i proporcions, a l'atmosfera, que servirien per a comunicar-se entre diferents parts d'un vegetal, entre vegetals diferents i fins i tot entre vegetals i alguns animals, especialment insectes. També s'interconnecten per mitjà del diferent creixement, forma i moviment de les branques i les fulles, a l'atmosfera, i per les arrels per sota terra, podent demanar ajuda o anar a cercar i alimentar els espècimens joves o algun de malalt o amb pocs recursos. Els seus llenguatges i formes de comunicació, i d'intel·ligència, són tan diferents dels éssers humans que costa d'interpretar-los i entendre'ls, però desenvolupen llenguatges propis i per ells se sap que els arbres tenen comportaments socials, memòria, poden aprendre i comptar, entre altres coses.Stressed out plants send animal-like signals, publicat a Nature Communications, el 29 de juliol de 2015. Edward O. Wilson, Biofilia, Fondo de Cultura Económica, 1989, .
El terme "llenguatge animal" s'utilitza sovint per als sistemes de comunicació d'animals no humans. Alguns lingüistes no els consideren un llenguatge, però els descriuen com a "comunicació animal". Karl von Frisch va rebre el Premi Nobel el 1973 pels seus estudis de la llengua i dialectes de les abelles.Frisch, K.v. (1953). 'Sprache' oder 'Kommunikation' der Bienen? Psychologische Rundschau 4. Amsterdam. Alguns humans s'interessen a aprendre parcialment llenguatges d'altres animals, solen ser caçadors que volen enganyar-los imitant crits, bàsicament.
Llenguatges humans miniatura|Aquesta imatge mostra superposats exemples de llenguatge fotogràfic, indumentària, de dansa clàssica i del personal d'Anna Pavlova, entre d'altres
A més dels sistemes propis de cada espècie animal, en diversos casos també alguns humans han ensenyat a altres animals a comprendre certes característiques del llenguatge humà. Per exemple, a ximpanzés, goril·les, i orangutans, se'ls han ensenyat senyals amb les mans basant-se en un llenguatge de signes. També s'han intentat ensenyar a mamífers marins, com els dofins, però les noves tendències consideren que no és just pretendre entendre's amb ells si tenen aletes, en comptes de braços, mans i dits, i aposten per un llenguatge amb sons. En aquest sentit, se sospita que el lloro gris africà, que té la capacitat biofísica d'imitar la veu humana amb un alt grau d'exactitud, podria comprendre alguns dels sons de la parla que imita.
Els llenguatges humans poden ser més simples o sofisticats, pragmàtics o poètics, personals o àmpliament compartits. Inclouen els llenguatges artístics personals, dintre de cada camp i cada moda, el llenguatge corporal, la dramatúrgia sobre com es presenten fets o altres coses a compartir o comunicar, l'entonació i molts altres que se superposen entre si en la vida quotidiana. Tenen la capacitat de poder referir-se a realitats allunyades en el temps i l'espai del moment comunicatiu o, fins i a tot, de referir-se a realitats no existents, cosa que permet l'abstracció. Per això, es diu que usa símbols on la relació entre signe i significat o referent és arbitrària. La doble articulació permet una infinitud de missatges en l'ésser humà a partir d'un inventari curt de signes i les seves regles de combinació, expressades en la gramàtica. Charles Francis Hockett resumeix aquests trets únics en una sèrie de característiques constitutives, atenent a la seva funcionalitat per a la comunicació dins les comunitats de socialització.
Hi ha un tipus de llenguatge humà que és el que es plasma en una llengua que s'aprèn en la infància (llengua materna); ningú neix sabent cap idioma: l'enorme variabilitat lingüística n'és una prova evident. Tanmateix, un estudi presentat l'any 2011 per científics cognitius de la Universitat Johns Hopkins ha confirmat una hipòtesi que havia fet anys abans Noam Chomsky, segons la qual els éssers humans neixen amb el coneixement de certes regles sintàctiques que fan més fàcil l'aprenentatge d'idiomes.