Andy Warhol va néixer el dia 6 d'agost de 1928 a Pittsburgh, Pennsilvània, i va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.
Va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.
Warhol va utilitzar mitjans diferents per crear les seves obres, com el dibuix a mà, la pintura, el gravat, la fotografia, la serigrafia, l'escultura, el cine i la música. El Museu Andy Warhol en la seva ciutat natal, Pittsburgh, Pennsilvània, conserva una àmplia col·lecció permanent d'art. És el museu més gran dels Estats Units dedicat a un sol artista.
El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules després de la seva mort. En general, Warhol és reconegut com un dels artistes més famosos del , de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».Honnef (2000) pàg. 8
Biografia Infantesa i primers treballs Andy Warhol va néixer a Pittsburgh el 6 d'agost de 1928. Fou el tercer fill d'una família d'immigrants rutens que provenien del nord-est d'Eslovàquia, de la ciutat obrera de Medzilaborce. Els seus pares es deien Andrej Varchola i Ulja (Julia) Justyna Zavacka (el seu cognom original era Varchola però, va ser modificat per Warhola a Amèrica).Rial Ungaro (2001) pàg. 4 El pare va emigrar el 1914 per treballar a les mines de carbó, i la mare ho va fer el 1921, quan els avis de Warhol van morir.Rial Ungaro (2001) pàg. 6 Andy tenia dos germans grans, John i Paul. La família era catòlica, en concret de l'Església Grecocatòlica Rutena. Van viure al número 55 de Beelen Street i més tard al 3252 de Dawson Street, al barri d'Oakland de Pittsburgh, cosa que va suposar una millora a la qualitat de vida de la família.Bockris, Victor. The Life and Death of Andy Warhol (Nova York: Bantam Books, 1989ref>Rial Ungaro (2001) pàg. 9-10
El 1936, mentre Warhol feia el tercer curs de primària, va patir la malaltia de Corea de Sydenham (ball de Sant Vito), una afecció del sistema nerviós que causa moviments involuntaris i que va afectar la pigmentació de la seva pell. Aquesta malaltia el va fixar al llit durant llargues temporades que emplenava amb el dibuix, la ràdio i les col·leccions de cromos d'estrelles de cine. Temps després, Warhol va definir aquest període com a molt important en el desenvolupament de la seva personalitat i de les seves preferències, tant artísticament com personal.Rial Ungaro (2001) pàg. 9-10
miniatura|esquerra|Hamerschlag Hall és una de les instal·lacions d'ensenyament principals de l'Institut de Tecnologia de Carnegie a Pittsburgh El 1942 va morir el seu pare després d'estar-se tres anys prostrat al llit per culpa d'una aigua emmetzinada. Aquest fet va agafar Andy en plena adolescència, mentre acabava els estudis a l'institut Schenley. Un cop graduat, va decidir estudiar art comercial a l'Institut de Tecnologia de Carnegie, on va estudiar disseny amb una formació artística poc convencional. Durant els anys 1948 i 1949 va rebre el seu primer treball per pintar uns fons d'aparador dels magatzems Joseph Home. Va ser el març de 1949 quan va presentar per a una exposició col·lectiva de Pittsburgh la seva primera pintura en la qual es mostrava un nen amb un dit al nas, molt influïda per George Grosz, que era un dels membres del jurat. Malgrat que Grosz es va posar a favor d'Andy, l'obra va ser rebutjada i va ser presentada en una exposició alternativa.Rial Ungaro (2001) pàg. 16-20 Després de graduar-se, el 1949 es va mudar a Nova York i va començar una reeixida carrera com il·lustrador publicitari i de revistes com Vogue, Harper's Bazaar i The New Yorker, que li va donar una estabilitat econòmica. És a partir d'aquest moment que adopta el nom d'Andy Warhol.
Durant els anys 1950 es va fer famós gràcies als seus dibuixos de sabates. Així és com les sabates es converteixen en el motiu més famós de la seva obra inicial. Apareixen per primer cop al llibre A la Recherche du Shoe perdu ('A la recerca de la sabata perduda') el 1955. Durant uns anys va realitzar diverses sèries sobre aquest mateix tema. Una de les més conegudes va ser la de les Sabates daurades, realitzades amb collages amb pa d'or, dedicades a personatges famosos i estrelles de cinema, com ara Judy Garland i Elvis Presley.Vera Pachón (2006) pàg. 10-11 Alguns d'aquests dibuixos encara es poden veure a la Bodley Gallery de Nova York. Durant aquesta època, RCA Records va contractar Warhol com a freelance per a dissenyar algunes portades de discs fonogràfics.Oldham (2002) pàg. 137 Però, sobretot, destaca la seva primera exposició individual a una galeria de Nova York el 1952: «Andy Warhol: Cinquanta dibuixos basats en els escrits de Truman Capote».Vera Pachón (2006) pàg. 7
L'any 1952 la seva mare Júlia es trasllada a Nova York per viure amb ell. Per aquella època comença a tenir nombrosos gats en el seu habitatge. Gairebé sempre n'és envoltat i a la fi en va tenir una vintena. Andy, en la investigació per als seus nombrosos encàrrecs comercials, comença a desenvolupar l'ús de les imatges mitjançant una manipulació mediàtica. El 1953, a l'arxiu fotogràfic de la biblioteca pública de Nova York, va conèixer Alfred Carlton Willer, amb el qual va mantenir una relació afectiva, encara que els seus problemes de pell sembla que el feien sentir massa intimidat per mantenir relacions sexuals. A més a més, durant aquesta dècada li va aparèixer un altre enemic: la calvície. Comença a portar una gorra, però només pensa en com fer un canvi de look especial, de manera que és aleshores quan es decideix a portar un dels seus elements característics: la «perruca de cabell blanc».Rial Ungaro (2001) pàg. 26-30
Cap al 1955 presenta una sèrie de dibuixos titulats Dibuixos per a un llibre de nois. La seva estètica cada vegada és més gai, amb la intenció de ser més provocador. L'any següent emprèn un viatge per Europa i per alguns països de l'Orient acompanyat per la seva nova amistat Charley Lisanby, una relació que va acabar quan va tornar a Nova York.Rial Ungaro (2001) pàg. 32-33
En aquesta dècada, i seguint els consells del seu administrador, crea la companyia Andy Warhol Enterprises. A partir d'aleshores no només és un artista sinó també un empresari amb una marca. En aquest moment, Jasper Johns inaugura l'exposició de Banderes, dianes i números. Aquest serà el punt clau perquè el pop art s'instal·li definitivament als Estats Units i trenqui amb l'expressionisme abstracte. Això desperta en Warhol la intuïció que l'art vulgar li pot obrir altres portes. Unes possibilitats creatives que no tarda a posar en pràctica.Tretiack (1997) p8
Dècada de 1960 miniatura|Llaunes de sopa Campbell's dissenyades per Warhol l'any 1962 Durant els anys 60, Warhol va passar de ser un il·lustrador comercial a un dels artistes americans més famosos del moment. Warhol i els seus cercles van ajudar a definir tota una dècada.
El 1963 va fundar The Factory, un estudi amb parets folrades amb paper d'alumini, al carrer 47th Street (posteriorment traslladat a Broadway). Durant aquests anys es va rodejar de tota mena d'artistes, escriptors, músics i altres celebritats del panorama underground de Nova York. Les festes i els escàndols se succeïen, però la Factory ja era una llegenda a Nova York i les pel·lícules que projectava a la paret d'un saló semblava que guanyaven en qualitat. Sempre se'l veia carregat amb una Polaroid i un magnetòfon.Tretiack (1997) pàg. 11
Va arribar a declarar que desitjava convertir-se en una màquina, reduint la part creativa de les seves obres, cosa que va provocar una revolució en els cercles artístics i el va fer popular i controvertit. Va començar a crear pintures serigrafiades, cosa que li va permetre de produir obres d'art en sèrie. Durant aquest període, Warhol va revolucionar l'art pop estatunidenc, fent pintures sobre productes famosos, com les Llaunes de sopa Campbell's, ampolles de Coca-Cola, dòlars i fotografies de diaris amb fets històrics del moment. També va pintar retrats de famosos, com Marilyn Monroe i Elizabeth Taylor.Honnef (2000) pàg. 33 El motiu dels seus quadres era recognoscible per tothom, cosa que atreia les masses, que al cap i a la fi és el que volia. Com ell mateix va dir:
Als anys 50, mentre treballava d'il·lustrador comercial, Warhol feia servir ajudants per augmentar la productivitat. Acabada aquesta etapa, però, als anys 60, va continuar fent servir aquesta controvertida tècnica en la seva producció artística. Un dels seus col·laboradors més importants d'aquesta època va ser Gerard Malanga. Malanga ajudava l'artista creant les serigrafies, les pel·lícules, escultures i d'altres treballs que es fabricaven a The Factory. Altres col·laboradors van ser Freddie Herko, Ondine, Ronald Tavel, Mary Woronov i Brigid Berlin.Honnef (2000) pàg. 95 Segons Malanga: miniatura|esquerra|Ultra Violet, una antiga «superstar» de Warhol Durant els anys 60, Warhol també va reunir una vistosa comitiva d'excèntrics i bohemis, els quals ell designava com a les «Superstars», i que incloïa Edie Sedgwick, Viva i la cèlebre Ultra Violet. Tota aquesta colla acostumava a actuar en les pel·lícules de Warhol, i alguns, com Brigid Berlin, van arribar a mantenir una estreta amistat amb l'artista que van conservar fins a la seva mort. Cap al final d'aquesta dècada, el mateix Warhol s'havia convertit en una celebritat i apareixia freqüentment en la premsa, escortat per algun dels seus companys de la Factory.
El MOMA de Nova York va organitzar un simpòsium sobre el Pop Art el desembre de 1962. La crítica era escandalitzada amb les actuacions de Warhol, però el simpòsium va ser el detonant que va demostrar que les coses en els cercles artístics canviaven, i que Warhol hi tenia molt a veure. El 1963 començà a realitzar nombroses pel·lícules, la majoria agressives i homosexuals.Tretiack (1997) pàg. 11-12
Un esdeveniment crucial va ser l'exposició The American Supermarket (‘El supermercat americà’), una mostra celebrada el 1964 a la Paul Bianchinni Gallery de l'Upper East Side de Manhattan. L'exposició era organitzada com el típic petit supermercat dels Estats Units, encara que els «productes» exhibits —conserves, carn, pòsters…— eren obra de sis prominents artistes del pop, com Mary Inman, Robert Watts i el controvertit —i mentalment afí a Warhol— Billy Apple. La contribució de Warhol era una pintura d'una llauna de sopa Campbell, valorada en 1500 $, mentre que una autèntica llauna autografiada en costava sis. L'exposició va ser un dels primers actes públics en els quals es va enfrontar el públic amb el pop art i la qüestió plantejada per les avantguardes clàssiques sobre què podia ser art.Vera Pachón (2006) pàg. 20
El 1965 coneix al grup de música The Velvet Underground, liderat per Lou Reed, i en poc temps en va devenir el mànager unint-hi la seva amiga, la cantant alemanya Nico. El 1967 surt al mercat el disc dels Velvet anomenat The Velvet Underground and Nico: Andy Warhol, que va ser produït per aquest darrer.Rial Ungaro (2001) pàg. 92
Al final dels 60 Warhol ja era tota una celebritat i apareixia sovint en diaris i revistes. En aquest moment va ser quan va fundar la revista Interview, dedicada al culte de les celebritats, incloent-hi entrevistes i imatges avantguardistes de personatges famosos.Tretiack (1997) pàg. 17
Warhol col·laborà amb la revista tridimensional Aspen.
Atemptat