L'any 1036 (MXXXVI) és un any de traspàs començat en dijous del calendari julià. És el setè any de la dècada del 1030, el trenta-sisè del i del segon mil·lenni. miniatura|El rei de Castella, Galícia i Lleó Sanç II neix l'any 1036 miniatura|Sant Anselm de Lucca neix l'any 1036. Pintura de Francesco Borgani Els principals esdeveniments de l'any 1036 són que Ramir I d'Aragó es casa amb Emersenda de Bigorra, el duc Sergi IV de Nàpols abdica i es retira a un monestir, els musulmans zirides envaeixen l'illa de Sicília i el papa Benet IX és obligat a abandonar temporalment Roma, però Conrad II el Sali l'ajuda a retornar-hi. L'any 1036 mor Hixam III, últim califa de Còrdova.
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1036 són Conrad II el Sali, i el papa Benet IX, Miquel IV el Paflagoni de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Harold Peu de Llebre d'Anglaterra, Hardecanut de Dinamarca, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria, i Iaroslau I el Savi de Kiev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides, Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin comença a governar els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.
Esdeveniments Països Catalans i Occitània Ermessenda de Montsoriu i Sicardis de Montsoriu es reparteixen l'herència familiar després de la mort sense descendència del seu germà i hereu, Arbert de Montsoriu. miniatura|L'emperador del Japó Go-Ichijo mor l'any 1036Inici de la construcció del campanar de la Catedral de Vic.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. . 22 d'agost: Matrimoni de Ramir I d'Aragó amb Gisberga, filla del comte Bernat Roger de Bigorra.
Europa i Imperi Romà d'Orient Primaveraː Els exèrcits de Magne Olavsson de Noruega i de Hardecanut de Dinamarca s'enfronten a la riba del riu Göta älv, però abans d'entrar en batalla els dos reis signen acord de pau.
22 d'agost. Roma: el papa Benet IX és expulsat de la ciutat per primera vegada, i retorna al cap de poc gràcies a l'ajuda de Conrad II. A la tardor l'emperador del Sacre Imperi emprèn una segona expedició militar a Itàlia i passa l'estiu a Verona abans de marxar sobre Milà (1037). 10 de novembre - Magúncia, Sacre Imperi: es consagra la catedral, sota l'auspici de Conrad II i sent-ne arquebisbe, Bard de Magúncia. Una força expedicionària zírida envaeix Sicília i pren Palerm dels normands, però no aconsegueix reconquerir completament l'illa. Els fills d'Aethelred II d'Anglaterra i Emma de Normandia, Alfred Aetheling i Eduard el Confessor intenten apoderar-se del tron d'Anglaterra. Alfred, traït per Godwin de Wessex, és empresonat al castell de Guildford, on li treuen els ulls i acabarà morint al monestir d'Ely el 5 de febrer de 1037. Eduard el Confessor es refugia a Normandia i Emma, acusada de traïció per Godwin, marxa a l'exili amb Balduí I de Flandes (entre els anys 1034 i 1040). Harold Peu de Llebre és reconegut com a regent d'Anglaterra per Hardecanut, que es veu incapaç d'intervenir-hi. L'any 1037, Harold esdevé rei d'Anglaterra. Auge del principat de Kíev quan Iaroslau I recupera el poder en solitari per la mort del seu germà Mstislav. El Gran Principat de Kíiv pateix l'última ràtzia dels Petxenegs. Aquests són derrotats a les portes de Kíiv pel rei Iaroslau. Després de fugir cap a les estepes, fan un nou atac contra l'Imperi Romà d'Orient. Després d'aquesta victòria de la rus, hi haurà un període de 25 anys de pau amb els petxenegs, fins a l'arribada dels Cumans. A Ucraina es crea el Bisbat de Iorlev, amb seu a Bila Tserkva. Iaroslau nomena al seu fill Vladimir, de setze anys, príncep de Nóvgorod i nomena Lluc Jidiata com a bisbe de Nóvgorod. El príncep serbi de Dioclea Stefan Voislav es revolta contra la dominació romana d'Orient, però el 1037 serà derrotat i fet presoner.
Àfrica 13 de juny - Egipte: a la mort del seu pare per l'epidèmia de pesta que assola el país, puja al tron del califat Al-Mustànsir, sota la regència de la seva mare. El seu regnat durarà fins a l'any 1094. En aquesta època el regne pateix una crisi financera aguda. Durant els primers anys del seu califat, hi comença a haver un comportament normal del riu Nil, cosa que fa que retornin les bones collites. Se signa la pau entre la regent i l'Imperi Romà d'Orient.Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
Àsia 5 de maig - Kyoto, Japó: a la mort del seu pare Go-Ichijō, Go-Suzaku esdevé el 69è emperador del Japó. L'escriptura Tangut va ser ideada per Yeli Renrong, per a l'emperador Jing Zong de Xia Occidental.David Crouch, The Normans: The History of a Dynasty, (Hambledon Continuum, 2002), 51. Apareix per primer cop el Sermó de la Flor a la literatura budista.
Naixements Països catalans i Occitània València: Ibn 'Alqama, historiador. La seva obra no ha perdurat, però ha estat la font de diversos textos àrabs posteriors sobre la història de la València del Cid.
Península Ibèrica Zamoraː Sanç II de Castella, el Fort (m. 1072), rei de Castella des del 1065 fins a la seva mort, rei de Galícia des de l'any 1071 i rei de Lleó durant l'any 1072.
miniatura|Pintura de Montanyes en serralades i un riu avall embrumat de Wang Shen, pintor que va néixer l'any 1036
Europa i Imperi Romà d'Orient miniatura|Moneda d'or d' Al-Mustansir (r.1036–1094) Sant Anselm de Lucca, bisbe de Lucca, canonitzat per l'Església catòlica. (m.1086) Sigelgaita de Salern, princesa longobarda. (m.1090) miniatura|El príncep de Kíev Igor Yaroslavich néix l'any 1036Igor Yaroslavich (m. 1060) gran príncep de la rus de Kiev, fill de Iaroslau I el Savi. Regna entre els anys 1057 i 1060.Yaroslav the Wise in Norse Tradition, Samuel Hazzard Cross, Speculum, 181-182.
Àsia Fujiwara no Hiroko, emperadriu consort del Japó, casada amb l'emperador Go-Reizei. Taiyuan, Xinaː Wang Shen (m. 1093), pintor xinès de l'imperi Song del nord.
Defuncions Països Catalans i Occitània Desembre, Lleida: Hixam III, darrer califa Omeia de Còrdova. (n.c. 974/975) Berenguer de Gascunya, germà de Sanç V Guillem de Gascunya, duc de Gascunya des del 1032.Higounet, Charles. Bordeaux pendant le haut moyen age. Bordeaux, 1963, pp 104-107 Garcia II d'Auch, arquebisbe d'Auch des de l'any 1025.
Europa i Imperi Romà d'Orient gener: Emília de Gaeta, duquessa de Gaeta. 17 de març: Gebhard II de Ratisbona, bisbe de Ratisbona des del 1023, membre de la casa d'Andechs. 5 de febrer (o de 1037), Alfred Aetheling, príncep anglosaxó, fill del rei Etelred l'Indecís i germana petita del rei Eduard el Confessor. 30 de maig: Rodolf I de Guines (n 992) comte de Guînes des del 997. miniatura|El bisbe Meinwerk de Paderborn mor l'any 10365 de juny, Paderborn ː Meinwerk (n. vers 975), bisbe de Paderborn des del 1009. 5 de junyː Ot I de Hammerstein, comte de Hamaland des del 1016 i senyor de Zutphen des del 1002.Paul Bertrand, Bruno Dumézil, Xavier Hélary, Sylvie Joye, Charles Mériaux et Isabelle Rosé, Pouvoirs, Église et société dans les royaumes de France, de Bourgogne et de Germanie aux Xe et XIe siècles (888-vers 1110), Ellipses, 2008, p. 229. miniatura|El bisbes Guido i Tebald (mort l'any 1036) tocant un monocord.12 de juny: Tedald,. (n.c.990), bisbe d'Arezzo des del 1023. Nàpols: Sergi IV de Nàpols, duc de Nàpols. Alfred Aetheling, noble anglès. Flaithbertach Ua Néill (n. abans de 978) rei d'Aliech a Irlanda.Byrne, Francis John, Irish Kings and High-Kings, Four Courts Press, Dublin 2011 réédition (), p. 125 Harek de Tjøtta (n. 965), aristòcrata del Regne de Noruega membre de l'exèrcit d'Olaf Haraldsson. Txerníhiv, Rus de Kíev: Mstislav de Tchernigov príncep de Tmutarakan i de Txerníhiv des de l'any 1024.Francis Dvornik, Les Slaves : histoire et civilisation, de l'Antiquité aux débuts de l'Époque contemporaine, Seuil, Paris, 1970, chap. « La Russie de Kiev », p. 171-228. Colònia: Pilgrim de Colònia, arquebisbe de Colònia des del 1021.(de) Leonard Korth, Pilgrim, Erzbischof von Kôln, dans Allgemeine Deutsche Biographie , vol. 26, Leipzig, Duncker & Humblot, 1888, p. 129-131
Àfrica 13 de juny: Adh-Dhàhir, 7è califa fatimita. (n.1005)
Àsia 15 de maig: Go-Ichijō, 68è emperador del Japó. (n.1008) 6 de setembre: Fujiwara no Ishi (n. 1000), emperadriu consort, casada amb Go-Ichijo del Japó. Ghazni: Abu-Nasr Mansur, matemàtic persa. (n.970) miniatura|L'any 1036 neix el rei-lama Yeshe-ÖYeshe-Ö (n. 959) el primer rei-lama del regne de Guge, al Tibet.
Referències
Categoria:Anys del segle XI