El cisteller de la Patagònia Rev. 29/04/2021 (Pseudasthenes patagonica) és una espècie d'ocell de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cisteller de la Patagònia fa de 14 a 15 cm de llarg i pesa de 14 a 19 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen la cara de color marró grisenc clar amb tocs d'un supercili més pàl·lid i una línia més fosca darrere de l'ull. La coroneta i les parts superiors són de color marró grisenc clar. Les ales són una mica més marrons i les plomes tenen vores una mica rugoses. La cua és de color marró grisenc fosc amb castany a les plomes exteriors. La barbeta i gola són de color blanc grisenc amb taques i ratlles negres en aquestes últimes. El pit és de color grisenc pàl·lid, la part superior del ventre és de color gris pàl·lid beix, la inferior i els flancs són de color marró clar, i les cobertores caudals són de color marró clar.
Distribució i hàbitat El cisteller de la Patagònia es troba al sud de l'Argentina des de les províncies de Mendoza, La Pampa i Buenos Aires fins al nord de la província de Santa Cruz. Habita en matolls esteparis semiàrids a àrids des de prop del nivell del mar fins als 700 m de la Patagònia de l'Argentina occidental.
Comportament Moviment El cisteller de la Patagònia és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta principalment d'artròpodes, i algunes llavors també formen part de la dieta. Se sap que busca aliment sol, recollint preses del terra i de la vegetació baixa.
Reproducció Es reprodueix durant la primavera i l'estiu australs, aproximadament de setembre a novembre. Es creu que és monògam. El niu és una esfera de branques espinoses amb una entrada lateral, normalment col·locada en un arbust d'1 a 6 m per sobre de terra. La cambra del niu està folrada amb material vegetal més tou, pèl i plomes. La posta sol ser de tres ous i de vegades de quatre. El període de incubació és de 15 a 16 dies i l'envolament es produeix uns quinze dies després de l'eclosió.
Vocalització El cant és "un trinat fort i penetrant en un sol to, 'trii-ii-ii-ii-ii...'" que ocasionalment es canta en duet. El crit és "una sola nota forta i aguda, sovint repetida".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cisteller de la Patagònia com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera de poc comú a bastant comú. "Hàbitat en gran part de la distribució sotmès a pasturatge almenys moderat."
Taxonomia i sistemàtica El cisteller de la Patagònia va ser descrit originalment l'any 1839 pel naturalista francès Alcide d'Orbigny amb el nom binomial Synallaxis patagonica i la localitat tipus "Río Negro, Patagonia". Durant molt de temps es va classificar al gènere Asthenes però estudis recents de genètica molecular suggereixen que, juntament amb altres tres espècies, el cisteller cuanegre (A. humicola), el cisteller ala-roig (A. steinbachi) i el cisteller dels cactus (A. cactorum), estaven realment més properes a un grup de gèneres consistents de Pseudoseisura, Xenerpestes, etc., i van nomenar un nou gènere, Pseudasthenes. A partir del 2010, van ser traslladats al gènere recentment encunyat Pseudasthenes.
Etimologia El nom genèric Pseudasthenes combina les paraules del grec antic «ψευδος/pseudos» que significa “fals”; i el gènere Asthenes (Reichenbach, 1853), cisteller.
L'epítet específic patagonica fa referència a la Patagònia, Argentina. Quan Magallanes va passar l'hivern a la costa de la Patagònia el 1520, va comerciar amb amerindis, probablement els tehueltxes que portaven pells d'animals als peus, als quals va anomenar "patagones de peus grans", nom que es va anar anant associant gradualment a la zona.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Patagònia Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud