Robert Eugene Ward (Cleveland, Ohio, 13 de setembre, 1917 - 3 d'abril de 2013) va ser un compositor estatunidenc que és recordat sobretot per la seva òpera The Crucible (1961), basada en l'obra de teatre homònima d'Arthur Miller de 1953. Va rebre el Premi Pulitzer de Música per aquesta òpera el 1962.

Primers treballs i educació Ward era un dels cinc fills del propietari d'una empresa de mudances i emmagatzematge. Va cantar en cors d'església i teatres d'òpera locals quan era petit.Kenneth Kreitner, Robert Ward: A Bio-Bibliography. New York: Greenwood Press (1988): 3 Les seves primeres composicions existents daten del 1934,Kreitner, ibid: 12. Six works from 1934 are listed, compositions which "were completed (or nearly completed), but never formally performed. ... All manuscripts are at Duke University." quan assistia a l'institut John Adams, del qual es va graduar el 1935. Després d'això, Ward va assistir a l'Eastman School of Music de Rochester, Nova York, on els seus professors de composició van ser Bernard Rogers, Howard Hanson i Edward Royce. Ward va rebre una beca i va assistir a la Juilliard School of Music de Nova York del 1939 al 1942, on va estudiar composició amb Frederick Jacobi, orquestració amb Bernard Wagenaar i direcció amb Albert Stoessel i Edgar Schenkman. L'estiu de 1941 va estudiar amb Aaron Copland al Berkshire Music Center de Massachusetts.

Des dels seus dies d'estudiant fins al final de la Segona Guerra Mundial, Ward va produir una quarantena de composicions, de les quals onze va retirar més tard. La majoria d'aquestes primeres obres són cançons i peces de petita escala per a piano o conjunts de cambra. Va completar la seva Primera Simfonia el 1941, que va guanyar el Premi de Publicació Juilliard l'any següent. Per aquella època, Ward també va escriure diverses ressenyes i altres articles per a la revista Modern Music i va formar part del professorat del Queens College.

El febrer de 1942, Ward es va unir a l'exèrcit dels Estats Units i va assistir a l'Escola de Música de l'Exèrcit de Fort Myer, on se li va assignar l'especialitat ocupacional militar de director de banda. A Fort Riley, Kansas, va escriure una part important de la partitura d'una revista musical anomenada "The Life of Riley". Ward va ser assignat al 7è Regiment d'Infanteria i enviat al Pacífic. Per a la Banda del 7è Regiment d'Infanteria va escriure una marxa, i per a la seva banda de ball va escriure almenys dues composicions de jazz.

Durant el seu servei militar, Ward va conèixer Mary Raymond Benedict, una treballadora recreativa de la Creu Roja. Es van casar el 19 de juny de 1944 i van tenir cinc fills; Melinda, Jonathon, Mark, Johanna i Tim.

Obres importants Ward va obtenir una Estrella de Bronze per servei meritori a les Illes Aleutianes. Durant el seu servei militar, Ward va aconseguir compondre dues composicions orquestrals serioses, Adagio i Allegro, interpretades per primera vegada a Nova York el 1944, i Jubilation: An Overture, que va ser escrita principalment a Okinawa, Japó, el 1945, i va ser estrenada al Carnegie Hall per la National Orchestral Association la primavera següent.

Després de ser donat de baixa del servei militar al final de la guerra, Ward va tornar a Juilliard, va obtenir un certificat de postgrau el 1946 i es va incorporar immediatament al professorat, on va ensenyar fins al 1956. Va exercir com a professor associat de música a la Universitat de Colúmbia del 1946 al 1948.

Ward va escriure la seva Segona Simfonia, dedicada a la seva dona, el 1947, mentre vivia a Nyack, Nova York. Va ser estrenada per l'Orquestra Simfònica Nacional dirigida per Hans Kindler. Aquesta simfonia va ser força popular durant uns anys, en part gràcies a Eugene Ormandy que la va tocar amb l'Orquestra de Filadèlfia diverses vegades i fins i tot la va portar de gira al Carnegie Hall de Nova York i al "Constitution Hall" de Washington, D.C.

Andrew Stiller, en el seu article sobre Ward per a "The New Grove Dictionary of Music and Musicians", descriu l'estil musical de Ward com a derivat "en gran part de Hindemith, però també mostra la considerable influència de Gershwin".

Ward va dirigir la Doctors Orchestral Society de Nova York del 1949 al 1955, va escriure la seva Tercera Simfonia i la seva Primera Sonata per a violí i piano el 1950, les Cançons Sagrades per a Panteistes el 1951, i va ser director musical del "Third Street Music School Settlement" del 1952 al 1955, i va escriure lEufonia per a Orquestra el 1954. Va deixar Juilliard el 1956 per convertir-se en vicepresident executiu de "Galaxy Music Corporation" i editor en cap de "High Gate Press" a Nova York, càrrecs que va mantenir fins al 1967. Ward va escriure la seva Quarta Simfonia el 1958, lObertura de la Praderia el 1957, la cantata Earth Shall Be Fair i el Divertimento el 1960.

Ward va escriure la seva primera òpera amb llibret de Bernard Stambler, He Who Gets Slapped, i es va estrenar el 1956. La seva següent òpera, The Crucible, basada en l'obra d'Arthur Miller, estrenada el 1961, es va convertir en l'obra més coneguda de Ward. Per ella, Ward va rebre el Premi Pulitzer de Música el 1962. Es produeix amb freqüència arreu del món.

Després de l'èxit de *The Crucible*, Ward va rebre diversos encàrrecs d'obres cerimonials, com ara *Hymn and Celebration* el 1962, *Music for a Celebration* el 1963, *Festive Ode* el 1966, *Fiesta Processional* el 1966 i *Music for a Great Occasion* el 1970. Durant aquests anys també va escriure la cantata *Sweet Freedom's Song* el 1965; la Cinquena Simfonia el 1976; un Concert per a piano el 1968, que va ser encarregat per la Powder River Foundation per a la solista Marjorie Mitchell; un Concert per a saxòfon el 1984; i les òperes The Lady from Colorado el 1964, Claudia Leqare el 1977, Abelard and Heloise el 1981, Minutes till Midnight el 1982 i Roman Fever el 1993 (basada en el conte del mateix nom d'Edith Wharton). També va escriure música de cambra, com ara el First String Quartet del 1966 i el Raleigh Divertimento del 1985.

La seva obra ha estat defensada per directors com Igor Buketoff, que va enregistrar les simfonies 3a i 6a.

Obres posteriors El 1967, Ward va esdevenir canceller de l'Escola d'Arts de Carolina del Nord a Winston-Salem.Margalit Fox (April 6, 2013). "Robert Ward, Composed Prizewinning 'Crucible' Opera, Dies at 95". The New York Times. Va ocupar aquest càrrec fins al 1975, quan va deixar el càrrec per formar part del professorat de composició durant cinc anys més. El 1978 va arribar a la Universitat de Duke com a professor visitant, i allà va romandre com a professor de música Mary Duke Biddle de 1979 a 1987. Entre els seus estudiants hi havia Michael Penny i Michael Ching.Ching, Michael. "Remembering Robert Ward (1917–2013)". New Music Box. April 12, 2013.Mobley, Mark. "Remembering Pulitzer Prize-Winning Composer Robert Ward". NPR. April 3, 2013.

A la tardor de 1987, es va retirar de la Universitat de Duke com a professor emèrit i va continuar vivint i component a Durham, Carolina del Nord. La seva composició més recent és "In Praise of Science", que es va estrenar a la cerimònia de tall de cinta del Complex de Ciències de la Vida de la Universitat de Syracuse pel Syracuse University Brass Ensemble el 7 de novembre de 2008.

Després d'un període de salut deficient, Ward va morir en una residència de jubilats de Durham el 3 d'abril de 2013, a l'edat de 95 anys."Composer, educator Robert Ward dies in Durham" Archived November 11, 2013, at the Wayback Machine by David Menconi, The Charlotte Observer, April 3, 2013

Obres seleccionades La música de Ward ha estat publicada principalment per Highgate Press, E.C. Schirmer, Associated Music Publishers, Peer International, Merrymount Music Press, C.F. Peters i Vireo Press. Per conèixer la immensa obra de Ward, aneu al seu arxiu de la Viquipèdia anglesa.

Referències

Bibliografia addicional J. Daniel Huband (tardor de 1995). "Robert Ward's Instrumental Music". American Music. 13 (3). University of Illinois Press: 333–356. doi:10.2307/3052619. JSTOR 3052619. Recuperat el 5 de novembre de 2022.

Enllaços externs Entrevista de Robert Ward per Bruce Duffie, 20 de maig de 1985 Entrevista de Robert Ward per Bruce Duffie, 25 de febrer de 2000 Entrevista de Robert Ward [usurpada] per Opera Lively, 25 de febrer de 2012 Llista de composicions de Robert Ward publicades per ECS publishing "In Praise of Science" interpretada pel SU Brass Ensemble amb la soprano Laura Enslin. a YouTube

Categoria:Persones de Cleveland Categoria:Morts el 2013 Categoria:Compositors d'òpera estatunidencs Categoria:Compositors estatunidencs del segle XXI Categoria:Compositors d'Ohio Categoria:Alumnes de la Juilliard School Categoria:Morts a Durham (Carolina del Nord) Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1917