La 53a Divisió d'Infanteria (Gal·lesa) (anglès: 53rd (Welsh) Infantry Division) va ser una divisió d'infanteria de l'exèrcit britànic que va lluitar tant a la Primera com a la Segona Guerra Mundial. Originalment creada el 1908 com a Divisió Gal·lesa, part de la Força Territorial (TF), la divisió va servir a la Primera Guerra Mundial, sent designada com a 53a Divisió (Gal·lesa) a mitjans de 1915, i va lluitar a la Campanya de Gal·lípoli i a l'Orient Mitjà. Després de romandre activa a l'Exèrcit Territorial (TA) durant el període d'entreguerres com a formació en temps de pau, la divisió va tornar a participar en acció a la Segona Guerra Mundial, lluitant al nord-oest d'Europa des del juny de 1944 fins al maig de 1945.
La 53a Divisió va ser dissolta temporalment al final de la guerra, però va ser reactivada el 1947 quan l'Exèrcit Territorial va ser reformat i reorganitzat. El 1968 la divisió va ser finalment desactivada, però la seva 160a Brigada continua en servei avui dia. Com el seu nom indica, la divisió va reclutar principalment a Gal·les, però també a Herefordshire, Shropshire i Cheshire.
Història Formació La Força Territorial (TF) es va formar l'1 d'abril de 1908 després de la promulgació de la Llei de les Forces Territorials i de Reserva de 1907 (7 Edw.7, c.9) que combinava i reorganitzava l'antiga Força Voluntària, l'Honorable Companyia d'Artilleria i la Yeomanry. En el moment de la seva formació, la TF contenia 14 divisions d'infanteria i 14 brigades de yeomanry muntades. Una de les divisions era la Divisió Gal·lesa. En temps de pau, el quarter general de la divisió era, des de 1909, al número 3 de Belmont, a Shrewsbury.
Primera Guerra Mundial La Divisió Gal·lesa va ser mobilitzada després de l'entrada de Gran Bretanya a la Primera Guerra Mundial a principis d'agost de 1914.
El 1915, la Divisió Gal·lesa va ser numerada com la 53a Divisió (Gal·lesa) i les brigades es van convertir, respectivament, en la 158a Brigada (Nord de Gal·les), la 159a Brigada (Cheshire) i la 160a Brigada (Frontera Gal·lesa). Alguns batallons originals es van destacar a principis de la Primera Guerra Mundial per reforçar altres divisions. miniatura| Placa commemorativa de la 53a Divisió (Gal·lesa) - cementiri militar de Ramleh.
La divisió va salpar de Devonport, amb destinació a Gal·lípoli via Imbros el 19 de juliol de 1915 i va desembarcar a la badia de Suvla, a la península de Gallipoli, el 9 d'agost de 1915. La divisió va ser evacuada de Gal·lípoli durant el desembre de 1915 i traslladada a Egipte. L'evacuació va ser forçada per una combinació de combats, malalties i inclemències meteorològiques que van reduir la divisió a només 162 oficials i 2.428 homes, aproximadament el 15% de la seva força total.
El 26 de març de 1917, la 53a Divisió (gal·lesa) va suportar la major part de la Primera Batalla de Gaza, on les tres brigades, juntament amb la161a Brigada (Essex) de la 54a Divisió (East Anglian), van haver d'avançar per terreny exposat, resistint foc de metralla, metralladora i fusell, per capturar les fortificacions turques. Tot i obtenir l'avantatge cap al final del dia, el comandant britànic, el tinent general Philip Chetwode, va suspendre l'atac, de manera que les baixes de la divisió van ser en va.Falls 1930 Vol. 1 p. 307
Altres accions de la divisió van incloure la batalla de Romani a l'agost de 1916, la batalla de la cresta d'El Buggar a l'octubre de 1917 i l'acció de Tell 'Asur al març de 1918.
Període d'entreguerres La divisió es va dissoldre després de la guerra, juntament amb la resta de la Força Territorial, que es va reformar a la dècada de 1920 com a Exèrcit Territorial, i es va crear sobre una base similar a la de la Força Territorial, i es va reformar la 53a Divisió. La divisió va experimentar un gran canvi en les seves unitats entre les guerres.
Segona Guerra Mundial 1939 L'Exèrcit Territorial i la 53a Divisió (Gal·lesa), comandades pel Major-General Bevil WilsonJoslen, p. 87–8 que servia sota el Comandament Occidental, van ser mobilitzades l'1 de setembre de 1939,Barclay, p. 26. el dia que l'exèrcit alemany va envair Polònia, i dos dies després va començar oficialment la Segona Guerra Mundial. Els primers dies de la guerra per a la 53a Divisió es van dedicar a entrenar el duplicat de la 2a Línia de les divisions, la 38a Divisió d'Infanteria (Gal·lesa), creada a principis d'any i que contenia molts antics membres i molt equipament de la 53a Divisió. A l'octubre, poc més d'un mes després de l'inici de la guerra, la major part de la 53a Divisió va ser enviada a Irlanda del Nord, passant a estar sota el comandament de les Tropes Britàniques d'Irlanda del Nord.
1940–1941 miniatura|Vehicles de transport universal i motocicletes del 1/4t Batalló del Regiment Welch, en maniobres a Keady, al comtat d'Armagh, Irlanda del Nord, el 22 de juliol de 1941. Després que la Força Expedicionària Britànica (BEF) a França i Bèlgica fos evacuada de Dunkerque a mitjans de 1940, va créixer l'amenaça d'una invasió alemanya d'Irlanda del Nord. La 61a Divisió d'Infanteria va arribar per ajudar a defensar-la, amb la 53a Divisió encarregada de la meitat sud de l'Ulster i la 61a Divisió de la del nord.Delaforce, p. 13. Les divisions van passar a estar sota el comandament del III Cos.Barclay, p. 36. El març de 1941, la guarnició va ser reforçada amb la 5a Divisió d'Infanteria, una formació de l'exèrcit regular que havia lluitat a França el 1940.Delaforce, p. 15. La 53a Divisió va participar en moltes maniobres, entrenant a nivell de batalló, brigada, divisió i nivell de cos. "Era una 53a Divisió molt diferent que va tornar a prop del seu propi camp el novembre de 1941, de la relativament desentrenada que s'havia traslladat a Irlanda a poc a poc entre octubre de 1939 i abril de 1940."Barclay, p. 41. La 53a Divisió, ara comandada pel general de divisió Gerard Bucknall, va tornar als comtats fronterers gal·lesos el novembre de 1941, amb el quarter general de la divisió a Whitchurch, Shropshire.Barclay, p. 42.
1942–1943 La divisió tornava a servir sota el Comandament Occidental. L'abril de 1942, la divisió va ser enviada a defensar Kent al Comandament Sud-oriental, sota el comandament del tinent general Bernard Montgomery, entre 1942 i 1943, unint-se al XII Cos preparat per derrotar una invasió alemanya (Operació Lleó Marí), servint amb la 43a Divisió d'Infanteria (Wessex) i la 46a Divisió d'Infanteria. La 53a Divisió va ser posteriorment destinada a formar part del Segon Exèrcit per a la invasió d'Europa. miniatura|esquerra|Amb les baionetes calades, homes del 7è Batalló dels Royal Welch Fusiliers carreguen per un marge en una cursa d'assalt a Teddesley Hall, Penkridge a Staffordshire , Anglaterra, el 27 de març de 1942. El setembre de 1942, la divisió va rebre un nou GOC, el General de Divisió Robert Knox "Bobby" Ross, un oficial del Queen's Royal Regiment (West Surrey) que va arribar per substituir el General de Divisió Gerard Bucknall. Com la majoria dels comandants britànics superiors de la Segona Guerra Mundial, era un veterà de la Gran Guerra, on havia estat guardonat amb l'Orde del Servei Distingit i la Creu Militar. Abans de ser ascendit al comandament del 53è, havia comandat la 160a Brigada d'Infanteria i, abans, el 2n Batalló del Queen's Royal Regiment a Palestina. Va comandar la 53a Divisió (Gal·lesa) fins a l'agost de 1945, entrenant la divisió a un nivell molt alt a Anglaterra i Kent i liderant-la durant tota la campanya del nord-oest d'Europa.
El 17 de maig de 1942, la 53a Divisió (Gal·lesa) es va reorganitzar, i la seva 159a Brigada d'Infanteria es va separar per ajudar a formar l'11a Divisió Blindada (El Toro Negre), i la 31a Brigada de Tancs va prendre el seu lloc com a part d'un experiment amb Divisions de Nou Model (o Divisions Mixtes) d'una brigada de tancs i dues brigades d'infanteria.Barclay, p. 47. L'experiment es va abandonar a finals de 1943, ja que es va considerar inadequat per al terreny del nord-oest d'Europa, i la 31a Brigada de Tancs va ser substituïda per la 71a Brigada d'Infanteria (que incloïa el 1r Regiment d'East Lancashire, el 1r d'Infanteria Lleugera d'Oxfordshire i Buckinghamshire i el 1r d'Infanteria Lleugera de les Highlands, sobrenomenada la Brigada Estrangera o Internacional) de la dissolta 42a Divisió Blindada, a l'octubre.Barclay, p. 52.Delaforce, p. 23.Joslen, p. 302.
La divisió va passar el període restant en la preparació per a la invasió aliada de Normandia entrenant-se. La intensitat de l'entrenament es va intensificar el 1944. A principis d'any, la 53a Divisió (gal·lesa) va participar en dos exercicis a nivell de cos. Al març, el quarter general de la divisió i la brigada i els quarter generals auxiliars van participar en l'"Exercici Shudder" per estudiar la tècnica de la "línia d'empenta", i després, a l'abril, tota la divisió va participar en l'"Exercici Henry" a la zona d'entrenament de South Downs; això va incloure la travessa d'un riu i un atac simulat a gran escala. Al maig, l'"Exercici Bud" va practicar la càrrega de vehicles a les llanxes de desembarcament. Finalment, l'última setmana de maig, la divisió va començar a moure's cap a la seva zona de concentració a Herne Bay, preparada per a la invasió.Smyth, p. 101–7.
1944–1945 miniatura| El fuseller W. Nodder dels Royal Welch Fusiliers escriu a casa des de la seva trinxera abans de l'atac a Evrecy, Normandia, França, el 16 de juliol de 1944. La 53a Divisió (Gal·lesa) va desembarcar a Normandia el 28 de juny de 1944, la penúltima divisió d'infanteria britànica a desembarcar, i va ser posada sota el comandament del XII Cos, defensant la posició de la vall d'Odon.Barclay, p. 60. La divisió va participar en molts combats en aquesta zona, amb la 158a Brigada destacada per lluitar amb la 15a Divisió d'Infanteria (Escocesa) a la Segona Batalla de l'Odon (Operació Greenline) abans de l'Operació Goodwood a mitjans de juliol. A l'agost va començar a avançar més enllà de l'Odon i va travessar el riu Orne, ajudant a tancar la Bossa de Falaise. Va ser durant aquests combats que el capità interí Tasker Watkins, comandant (OC) de la Companyia B del 1/5è Batalló del Regiment Gal·lès, va ser guardonat amb la Creu Victòria, la primera i única que es va atorgar al regiment i la divisió durant la guerra, així com l'únic gal·lès de l'exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial a ser guardonat amb la Creu Victòria. ] El 2 d'agost, el comandant, el major general Ross, va decidir que, a causa de les baixes patides per la divisió a Normandia i la greu manca de reemplaçaments d'infanteria, els batallons de la 158a Brigada (els 4t, 6è i 7è batallons dels Royal Welch Fusiliers) serien substituïts i enviats a altres brigades de la divisió. La 4a RWF es va transferir a la 71a Brigada i la 6a RWF a la 160a Brigada, mentre que la 7a RWF va romandre a la 158a Brigada.Barclay, p. 66–67. "Es va constatar que amb tres batallons d'un mateix regiment a la mateixa brigada, com en el cas de la 158a Brigada amb els seus tres batallons de Royal Welch Fusiliers, es van experimentar dificultats per proporcionar reforços en cas de moltes baixes. Això va ser particularment cert amb els reforços d'oficials." (Curiosament, però, això va passar amb la 131a Brigada (de la Reina) de la 7a Divisió Blindada). El 31 d'agost de 1944, la 53a Divisió (gal·lesa) havia patit moltes baixes; en poc més de dos mesos de combats, 52 oficials i 533 soldats van morir, 145 oficials van resultar ferits, 18 van resultar desapareguts, 2.711 soldats van resultar ferits i 360 van resultar desapareguts, cosa que va suposar un total de 3.819 baixes.Delaforce, p. 85. La divisió havia aconseguit capturar més de 3.800 presoners de guerra (POW).Barclay, p. 69. miniatura|esquerra|Monument a la 53a Divisió (gal·lesa), 's-Hertogenbosch. miniatura|Equip de morter de 3 polzades del 2n Batalló del Regiment de Monmouthshire en acció durant l'avanç de la 53a Divisió (Gal·lesa) cap a Laroche a Bèlgica, el 5 de gener de 1945.