En gramàtica, una conjunció de coordinació o coordinant és una paraula eina invariable que uneix dues oracions, dues suboracions o, dins d'una oració independent, dos elements amb la mateixa funció sintàctica i generalment també de la mateixa naturalesa gramatical. A diferència de la conjunció de subordinació, que estableix una jerarquia entre elements, la conjunció coordinant uneix elements del mateix nivell sintàctic. Les conjuncions coordinants formen part de la gran família de connectors lògics [arxiu] en francès.
Aquestes conjuncions posseeixen tres característiques que les distingeixen dels adverbis: tenen una posició fixa, generalment entre els elements que tenen la funció d'unir; són lligams purs, sense cap funció dins de l'oració; i finalment, no poden, en ésser juxtaposades, combinar-se entre si. El fet que no es compleixin aquests tres criteris, doncs, ha justificat llur exclusió de les conjuncions coordinants pels gramàtics moderns.
Tradicionalment, les gramàtiques classifiquen les conjuncions coordinants segons criteris semàntics: conjuncions copulatives (i, ni), que marquen simultaneïtat o addició, disjuntives (o), que marquen una tria, adversatives (però), que marquen oposició, causals (perquè) i deductives o transitives (ara), o inclusives (per tot X).
Referències