Nebridi (en llatí: Nebridius; mort 365/366) va ser un general i polític romà durant el regnat dels emperadors Constanci II i Julià.

Biografia Natural d'Etrúria,Ammiano Marcellino, xxi.5.12. va fer carrera a l'administració imperial.

La primera menció d'ell que tenim és l'any 354. En aquest any una partida de bandits isàurics van assetjar les tropes del comes Castrici a Selèucia del Calicadnum. El Cèsar Constanci Gal va va enviar a Nebridi, que havia succeït Honorat com a comes Orientis,Libani, Lettere, 400 (citat a Olszaniec). per ajudar el comes assetjat. Nebridi va reunir totes les tropes disponibles i es va dirigir ràpidament cap a Selèucia. En rebre la notícia de l'arribada d'un altre exèrcit, els bandits es van dispersar a les seves muntanyes inaccessibles.Ammià Marcel·lí, XIV.2.14-20. Cal destacar que, tot i que Nebridius era un funcionari, va comandar personalment les tropes.Olszaniec, p. 290. Nebridi va ser comes Orientis fins a l'any 358, quan va ser substituït per Domici Modest.Libani, Lettere, 38.

Va ser qüestor sacri palatii del Cèsar Julià, a la Gàl·lia, l'any 360. Aquell any les tropes van aclamar Julià com a emperador, que era cosí de l'emperador Constanci II i germà de Gal; Constanci, per mostrar el seu poder a Julià, el va obligar a acceptar només el rang de cèsar i va imposar el nomenament de diversos oficials, inclòs el de Nebridi com a prefecte del pretori de la Gàl·lia. Els soldats, però, es van posar del costat de Julià, confirmant-lo com a august; només el nomenament de Nebridi va ser efectiu, ja que Julià hi estava d'acord.Ammià Marcel·lí, XX.9.5-8; XXI.1.4. Quan Julià va rebre l'ordre de Constanci d'enviar-li les seves millors tropes per a la campanya contra els sassànides, Julià va decidir declarar la guerra al seu cosí i va demanar als soldats i oficials que li juressin lleialtat; tots ho van fer, excepte Nebridi, que va declarar que no podia trair el seu jurament de lleialtat a Constanci, que l'havia beneficiat enormement. Quan es van assabentar d'això, els soldats de Julià van intentar matar-lo, però Nebridi es va llançar als peus de Julià, i aquest li va salvar la vida cobrint-lo amb la seva capa. No obstant això, Julià el va destituir del càrrec, permetent-li retirar-se a la vida privada on volgués, i Nebridi va tornar a Etrúria.Ammià Marcel·lí, XXI.5.11—12, XXI.8.1; Libani, Orazioni, XVIII.110.

Després de les morts de Constanci II (361), Julià (363) i el seu successor Jovià (364), Nebridi va ser nomenat prefecte del pretori d'Orient pel nou emperador Valent, substituint Sal·lusti. El nomenament es va deure al suport del patrici i sogre de l'emperador, Petroni. L'any següent de l'ascens de Valent al tron, es va produir una usurpació per part d'un parent de Julià, Procopi, que es va apoderar de Constantinoble i es va proclamar Emperador (365-366). Durant aquest cop d'Estat, Nebridi fou capturat i empresonat. Fou obligat per la força a escriure una carta falsa en nom de Valent al comes de Tràcia Juli, que va ser així atret a Constantinoble i capturat allà per Procopi.Ammià Marcel·lí, XXIV.7.4—5; Zòsim, IV.6.2. Nebridi va morir el 365/366, segurament a la presó.Olszaniec, p. 294.

Nebridi va tenir una filla, el nom de la qual es desconeix.Libani, Lettere, 515 (citat a Olszaniec, p. 293). És possible que Nebridi fos el pare de Nebridi comes rerum privatarum i praefectus urbi de Constantinoble l'any 386 i l'avi de Nebridi, nét d'Èlia Flaccil·la, de ser així, seria el fundador d'una família relacionada amb la dinastia teodosiana.Olszaniec, p. 293.

Referències

Bibliografia Ammià Marcel·lí, Rerum Gestarum Llibres XXXI Libani, Cartes i oracions Zòsim, Nova Història

«Nebridius 1», The Prosopography of the Later Roman Empire, volum 1, Cambridge University Press, 1974, pàg. 619. Szymon Olszaniec, Estudis prosopogràfics sobre l'elit de la cort a l'Imperi Romà (segle IV dC), Wydawnictwo Naukowe Uniwersytetu Mikołaja Kopernika, 2013, p. 289–294.

Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle IV