Regina Carter (Detroit, Michigan, 6 d'agost de 1966) és una violinista de jazz i compositora dels Estats Units. És reconeguda pel seu domini instrumental i per la seva capacitat d'explorar i fusionar una gamma de gèneres musicals àmplia, incloent-hi el jazz, el blues, el country, el pop, i la música africana.

Carter és considerada la violinista de jazz més destacada de la seva generació i la seva trajectòria ha estat pionera expandint les possibilitats estètiques i funcionals del violí dins la música improvisada nord-americana contemporània. La seva carrera ha estat descrita com un veritable crescendo d'èxit.

Biografia Regina Carter va començar la seva formació musical quan tenia dos anys, després de demostrar l'habilitat per tocar d'oïda al piano el repertori dels seus germans grans. Quan en tenia quatre, va començar amb classes de violí utilitzant el mètode Suzuki.

Va assistir a Cass Technical High School a Detroit, va tocar amb la Detroit Civic Symphony Orchestra i va assistir a classes magistrals amb Yehudi Menuhin i Itzhak Perlman. El suport de Menuhin a la seva inclinació pel jazz va resultar decisiu: quan un professor va criticar la barreja de gèneres que ella practicava, Menuhin va defensar aquesta fusió musical, validant-ne l'enfocament artístic. Carter va trobar que l'entorn del New England Conservatory of Music (NEC), on va començar els seus estudis, era "molt estricte i encotillat", cosa que contrastava amb el seu desig de llibertat interpretativa. Això la va portar a traslladar-se a la Universitat d'Oakland (Michigan), on el 1985 va obtenir el Bachelor of Arts en Interpretació, especialitzant-se en música clàssica i afroamericana.

Durant els seus estudis de jazz a la Universitat d'Oakland, una figura clau va ser Marvin «Doc» Holladay, cap del departament de jazz, qui li va aconsellar que deixés d'escoltar altres violinistes i es concentrés en intèrprets d'instruments de vent, amb l'objectiu d'ajudar-la a desenvolupar una veu pròpia i un estil de fraseig personal.

Carrera i estil musical Evolució del violí en el jazz Històricament, el violí ha ocupat una posició perifèrica dins el cànon del jazz modern, dominat pels instruments de vent-metall i vent-fusta, i s'ha enfrontat a la percepció que no era un instrument natural per al gènere. La carrera de Carter representa una síntesi que supera aquest repte històric.

Carter rebutja classificar el violí en categories tancades i el concep com una extensió de la seva veu i només una peça de fusta que té cordes, amb possibilitats infinites. La seva interpretació es distingeix per una improvisació que posa en relleu el potencial del violí en el jazz, tant en la seva qualitat lírica i melòdica com en la percussiva.

Inicis professionals Carter va iniciar la seva carrera professional amb un treball diversificat que li va permetre desenvolupar una àmplia paleta sonora i explorar diferents contextos musicals. Als inicis de la seva carrera, Carter va treballar com a músic acompanyant i va formar part del grup de pop-funk Brainstorm. Posteriorment, va cofundar Straight Ahead, un quintet de jazz integrat exclusivament per dones, amb qui va enregistrar els seus primers àlbums.

Una experiència formativa va ser la seva participació durant sis anys amb The String Trio of New York, que va expandir el seu concepte musical cap a les tècniques ampliades i l'avantguarda. Aquesta col·laboració la va ajudar a redefinir la seva comprensió de l'instrument, considerant el violí com només una peça de fusta que té cordes.

Col·laboracions i treball en conjunt La seva carrera professional es va enfocar en diversos àmbits:

Va ser membre del grup de pop-funk Brainstorm Va cofundar Straight Ahead, un quintet de jazz format exclusivament per dones Va adquirir experiència amb The String Trio of New York, fent gires i tocant durant sis anys, els quals va expandir el seu concepte sonor cap a tècniques d'avantguarda. Ha col·laborat i actuat amb Ray Brown, Dr. Billy Taylor, Marian McPartland, Kenny Barron, Wynton Marsalis(amb la producció de Blood on the Fields), Randy Weston, Cassandra Wilson, Dolly Parton, Billy Joel, Mary J. Blige, Aretha Franklin, Joe Jackson... A partir de la temporada 2002-2003, va començar a actuar com a solista convidada amb nombroses orquestres, incloent-hi la Detroit Symphony Orchestra, la Boston Pops, l'Atlanta Symphony, la Milwaukee Symphony i la Minnesota Orchestra

Discografia, temàtica i recerca cultural La discografia de Regina Carter es basa sovint en la investigació cultural, la narrativa personal i la genealogia, utilitzant-la com a eienes de documentació cultural:

Motor City Moments (Verve, 2000): Un homenatge a Detroit i el seu llegat musical, fusionant jazz amb Motown. Freefall (Verve, 2001): Col·laboració en duet amb el pianista Kenny Barron, que va rebre una nominació al Grammy. Paganini: After A Dream (Verve, 2003): Inspirat per la seva experiència amb el violí Il Cannone. I'll Be Seeing You: A Sentimental Journey (Verve, 2006): Un homenatge a la seva difunta mare, Grace, interpretant música dels anys 20, 30 i 40. Reverse Thread (E1 Music, 2010): Una exploració de la música tradicional africana (Àfrica Occidental). El projecte, que va utilitzar fons del seu MacArthur Grant per a la recerca, va incorporar el virtuós de la kora (arpa de 21 cordes) Yacouba Sissoko. Southern Comfort (Sony Masterworks, 2014): Investigació de la història de la seva família paterna a través de cançons folk i espirituals del sud dels Estats Units. El seu avi patern era miner de carbó a Alabama. Carter va utilitzar els arxius de la Biblioteca del Congrés per a aquesta recerca. Ella: Accentuate the Positive (OKeh, 2017): Un homenatge a la llegenda musical Ella Fitzgerald, la qual va ser una font d'inspiració per a ella. Swing States: Harmony in the Battleground (Tiger Turn/eOne, 2020): Un projecte amb la seva Freedom Band que utilitza versions de cançons estatals idiomàtiques dels EUA per promoure un missatge optimista sobre la participació democràtica.

Gone in a Phrase of Air (GIPA) Aquest projecte va ser la combinació més ambiciosa de recerca i història, una obra multimèdia, que explora l'impacte de la renovació urbana dels anys 50 i 60.

Va ser encarregat pel Lincoln Center el 2006, per commemorar la desaparició de Black Bottom i Paradise Valley a Detroit, barris demolits per la construcció de l'autopista I-75.

El projecte, on el títol prové d'una frase de la poeta Leslie Reese, «desapareguts en una frase d'aire, com si mai no haguessin existit», utilitza la música per narrar l'erradicació d'aquests centres culturals afroamericans, i la consegüent pèrdua de cultura i comunitat.

Llegat i Rol Pedagògic Regina Carter ha exercit el seu paper com a educadora i mentora dins del món acadèmic i social, on és catedràtica de Perfomance Musical i Global Jazz Studies a The UCLA Herb Alpert School of Music, els quals imparteix cursos sobre història del jazz, performance, cultura musical urbana, i una classe de recerca que connecta directament amb el seu treball artístic: "La Llei Federal d'Autopistes de 1956 i la renovació urbana".

També ha sigut part del professorat de la Manhattan School of Music i New Jersey City University, i ha estat artista resident per San Franscisco Performances i directora resident per SFJAZZ.

Mentora Femenina És directora artística de la New Jersey Performing Arts All-Female Jazz Residency (NJPAC), un programa d'immersió d'estiu destinat a aspirants a professionals del jazz femenines. Aquest rol aborda activament el desequilibri de gènere en el jazz instrumental.

Advocacia Social Carter és voluntària com a Doula de Final de Vida, havent-se format per oferir música en hospicis i residències d'avis, mostrant el seu compromís amb la música com a força curativa.

Referències

Categoria:Persones de Detroit Categoria:Alumnes del Conservatori de Música de Nova Anglaterra Categoria:Alumnes de la Cass Technical High School Categoria:Nascuts el 1966