Les protestes a Geòrgia de 1956, en aquest temps República Socialista Soviètica de Geòrgia, van ser una sèrie de protestes contra la política de desestalinització de Nikita Khrusxov, que va commocionar als partidaris georgians d'Stalin. El centre de les protestes va ser la capital de la república, Tiflis, on les manifestacions espontànies per a commemorar el tercer aniversari de la mort de Stalin i per a protestar per la denúncia de Khrusxov cap a Stalin es van convertir ràpidament en una manifestació massiva incontrolable i disturbis que van paralitzar la ciutat. Aviat, van aparèixer demandes polítiques com el canvi de govern central a Moscou i els anomenats a la independència de Geòrgia de la Unió Soviètica.
Les autoritats georgianes locals van passar la responsabilitat a l'exèrcit soviètic. Més tard, el 9 de març, les tropes desplegades a la ciutat van obrir foc contra els estudiants que formaven piquets en els edificis governamentals en el que la versió oficial soviètica considerava "un acte d'autodefensa". Les agitades multituds van continuar resistint el 10 de març, però finalment van ser dispersades pels tancs. Les estimacions del nombre de víctimes oscil·len entre diverses dotzenes o centenars.
Malgrat la ràpida pacificació, els esdeveniments de 1956 van marcar un punt d'inflexió després del qual la lleialtat de Geòrgia a la Unió Soviètica es va veure greument compromesa i la consolidació de la nació es va intensificar.
Antecedents Geòrgia a finals del període de Stalin
La Geòriga de la postguerra va ocupar una posició única dins de l'Unió Soviètica, en gran manera degut als orígens georgians de Iòsif Stalin. Encara que Stalin poques vegades enfatitzava la seva etnicitat públicament, mantenia un gran interès en els asumptes georgians, coneixia personalment a molts funcionaris i estiuejava regularment en les seves datxes del Mar Negre, on es reunia amb líders republicans, permetent-los accés informal. Lavrenti Bèria, un altre georgià, va arribar a convertir-se en cap de la NKVD de Stalin en 1938 i va seguir sent una figura clau en el lideratge central fins la mort de Stalin.
En el "cas Mingrelià" de 1951-1953, iniciat per Stalin, va afectar els funcionaris d'origen mingrelià. Aquesta purga va suposar la destitució de Xarkviani i l'ascens d'Akaki Mgeladze. El cas va implicar arrestos, acusacions d'espionatge i nacionalisme, i la deportació de Georgia.
Mort de Stalin
Iòsif Stalin va morir el 5 de març de 1953. La seva mort va desencadenar una lluita de poder a Moscou, que va culminar amb l'arrest i l'execució de Lavrenti Bèria en juny de 1953. La caiguda de Bèria va conduir a una altra purga dels seus aliats en Georgia. En septembre de 1953, Vasil Mzhavanadze, un georgià ètnic que havia desenvolupat la seva carrera en Ucraïna sota el comandament de Nikita Khrusxov i mancava d'experiència prèvia de lideratge a Geòrgia, va se nombrat Primer Secretari del Partit Comunista de Geòrgia. Aquest nomenament va senayalar la intenció de Moscou d'exercir un control més estricte sobre la república.
El nou lideratge soviètic sota el comandament de Khrusxov va començar a desmantellar amb cautela el sistema del govern de Stalin. Una de les primeres conseqüències a Geòrgia va ser la revisió de les polítiques relatives a Abjasia i Osetia del Sud. Despres de les queixes dels habitants locals sobre la georgianització forçosa, en particular en l'àmbit educatiu, Moscou va intervenir. Es van enviar comissions, es va restablir l'ensenyament escolar en llengües locals i rus, es va reemplaçar l'àlfabet cirílic i es va promoure a més ciutadans no georgians a llocs de lideratge local. Aquestes mesures es van enfrontar a la resistència dels líders georgians, però van ser impulsades pel centre, el que va generar tensions persistents entre Moscou i Tiflis. La República també va enfrontar problemes socioeconòmics, com l'atur i denuncies de fricció ètnica i discriminació contra els no georgians.
Discurs de Jrushchov El 25 de febrer de 1956, en una sessió a porta tancada del XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Nikita Khrusxov va pronunciar un "discurs secret" en el qual va criticar les accions preses pel govern de Stalin, en particular les purgues de l'exèrcit, les altes esferes del Partit i el desenvolupament del culte a la personalitat de Stalin, mentre es mantenia el suport a altres ideals del comunisme invocant a Lenin.
Els rumors que "Vozhd" (el líder) i "el pare de les nacions", que s'havia establert com el símbol principal en el comunisme soviètic primerenc, que havien estat denunciats pel seu successor es van estendre ràpidament per tota la Unió Soviètica. Encara que es desconeixien els detalls, va ser un veritable xoc per a la societat soviètica.
Reacció a Geòrgia Malgrat la restricció del nacionalisme georgià per part del partit, la política de desestalinització de Jrushchov va ser, paradoxalment, un cop a l'orgull nacional georgià. La generació més jove dels georgians, estava orgullosa de Stalin de considerar-lo com un georgià que governava la gran Rússia i, com es creia àmpliament, va influir en el món.Tarkhan-Mouravi, George, From Independence to Independence: 70 Years of Soviet Georgia, chapter in: Awde, Nicholas; Wright, John (ed., 1998), The Georgians: A Handbook. La denigració de Stalin va ser vista com un símbol del maltractament de la consciència nacional georgiana a les mans dels governants soviètics.Suny, Ronald Grigor (1994), The Making of the Georgian Nation, p. 303–305.
El sentiment patriòtic barrejat amb la protesta política es va veure encara més inflamat per la manera sarcàstica i amarga en la qual Khrusxov va atribuir tots els horrors de l'època al líder Stalin, a qui, com va dir irònicament, els georgians van gaudir molt en dir "el gran fill de la nació georgiana". Eduard Shevardnadze, llavors líder del Komsomol en Kutaisi i que eventualment es convertiria en president de la Geòrgia postsoviètica, va recordar més tard que el comentari irònic de Khrusxov sobre els georgians al final del seu discurs va ser particularment feridor per a l'orgull de la joventut georgiana.El canvi de lleialtat que se'ls exigia en aquest moment era massa enorme per a executar-lo fàcilment. Per a les persones d'origen transcaucàsic, el discurs de Khrusxov no va ser de cap manera una revelació. Però molts georgians van reaccionar d'una manera bastant peculiar. Pensi en els pagesos de Kardenakhi, el poble natal del meu avi, i en molts altres pobles dels quals ja havia après la veritat sobre els GULAG a principis de la dècada de 1940. Aquestes persones mai es van referir a Stalin en altres termes que com "el bigotut", o més explícitament, "aquesta bèstia del bigoti" (és ulvashiani mkhetsi) fins i tot en un cercle de persones de confiança. Ara, ràpidament van mostrar retrats de Stalin en els parabrises dels seus tractors i camions (…) Est va ser un canvi diametral sorprenent. No obstant això, mentre que entre els russos va ser un canvi d'una mena de conformitat a una altra conformitat, a Geòrgia el canvi va ser d'un comportament no conformista a una altra mena de comportament no conformista".Nahaylo, Bohdan; Swoboda, Victor (1990), Soviet disunion: a history of the nationalities problem in the USSR, p. 120.
Esdeveniments miniatura| Placa commemorativa de la massacre del 9 de març en l'antic edifici de comunicacions de l'avinguda Rustaveli. Segons l'informe especial de Vladimir Janjgava, Ministre d'Assumptes Interns de la República Socialista Soviètica de Geòrgia, els disturbis van començar el 4 de març de 1956, quan grups d'estudiants es van reunir per a commemorar el tercer aniversari de la mort de Stalin en el monument a Stalin en el terraplè de Kurà en el centre de Tiflis. Indignats pel discurs de Khrusxov, van ser agressius amb els policies que havien posat un cordó al voltant de la zona. El comunista georgià Parastishvili va pujar al monument a Stalin, va beure una mica de vi d'una ampolla, va trencar l'ampolla i va dir: "Que morin els enemics de Stalin, com aquesta ampolla!".
La manifestació va anar creixent gradualment, atraient a més persones, que portaven corones commemoratives al monument a Stalin. Les confuses autoritats locals no es van oposar activament a aquestes activitats. Les manifestacions en la capital van desencadenar protestes similars en altres parts de la república com Gori, Kutaissi, Rustavi, Sukhumi i Batumi.
El 6 de març, les manifestacions en Tiflis s'havien tornat més nombroses. Aquest dia es va llegir en veu alta una carta del Comitè Central del PCUS, "Sobre el culte a la personalitat", resum del discurs que el Secretari General va llegir en l'últim dia del Congrés del Partit celebrat al febrer passat, en una sessió especial a la qual van assistir els ministres georgians i els mitjans de comunicació locals. Les notícies sobre la sessió sorpresa del Consell de Ministres de la República Socialista Soviètica de Geòrgia es van difondre ràpidament per Tiflis i la situació es va agreujar.
El 7 de març primerenc, els estudiants de la Universitat Estatal de Tiflis van sortir als carrers en lloc d'assistir a classes, on se'ls van unir estudiants d'altres instituts. Els manifestants van recórrer el carrer principal de Tiflis, l'avinguda Rustaveli, fins a la Plaça de la Llibertat, es van detenir a la Casa de Govern i després a l'Ajuntament, corejant el lema "Visqui el gran Stalin! Visqui el Partit de Lenin i Stalin! Visqui la Geòrgia soviètica!”, acompanyats de la cacofonia de les sirenes dels cotxes. Una vegada superada la resistència policial, els manifestants es van reunir novament en el monument a Stalin.
Els manifestants van formular les seves demandes a les autoritats: un dia festiu oficial el 18 de desembre (aniversari de Stalin), la publicació d'articles dedicats a la vida de Stalin en tots els periòdics locals, la projecció de les pel·lícules La caiguda de Berlín i L'any inoblidable 1919 de Mikheil Xiaureli i la invitació del mariscal xinès Zhu De, que en aquest moment visitava Geòrgia, a la reunió. Al final del dia, el nombre de manifestants va arribar a 70 000. El Ministeri de l'Interior soviètic central inicialment va subestimar la magnitud de les protestes, i la informació basada en el ministre Janjghava va arribar al Comitè Central més tard el 8 de març.
En aquest moment, la ciutat s'havia paralitzat. Les reunions es van dur a terme simultàniament en diversos llocs, especialment en la Plaça Lenin i en el monument a Stalin cobert de garlandes. Els carrers centrals estaven plenes de manifestants que van denunciar en veu alta a Khrusxov, van exigir que es rehabilités a Stalin i que es permetés el seu aniversari, i van demanar específicament a Viatxeslav Mólotov que defensés el nom de Stalin. Es van aixecar barricades, es van bolcar autobusos i automòbils. La multitud va dirigir el trànsit i en diversos casos fins i tot el va detenir. Van esclatar diversos enfrontaments amb els conductors i amb la policia. Quan diversos activistes van ser arrestats, les manifestacions es van fer encara més massives i més agressives. El primer secretari georgià, Vasil Mzhavanadze, es va dirigir als manifestants i el mariscal xinès Zhu De va saludar a la multitud, però es va negar a visitar el monument a Stalin i les manifestacions no es van dispersar.
A mesura que continuaven les manifestacions, el govern local va començar a perdre el control de la situació. Paralitzada per l'escala de les protestes i la crida dels manifestants al patriotisme georgià i les lleialtats comunistes manifestades, la policia va reaccionar cada vegada amb més lentitud. D'hora el 9 de març les autoritats van intentar calmar les tensions i van permetre que es dugués a terme la celebració de l'aniversari. Però els tardans intents de concessió no van donar resultat. Més tard aquest mateix dia, en la reunió prop del monument a Stalin, les demandes polítiques es van llegir en veu alta en presència de diversos funcionaris del partit.