In the Mountain Country és un poema simfònic compost per Ernest John Moeran l'any 1921. Es va estrenar el novembre de 1921 al Royal College of Music de Londres, quan Moeran encara hi estudiava.
Origen i context Una part important de la seva infantesa i joventut va tenir lloc a Norfolk. En aquella regió, anys més tard, Moeran va recollir nombroses melodies populars locals, que van ser publicades el 1922 per la Folk Song Society. En aquell mateix període també va escriure dues Rhapsodies per a orquestra i la impressió simfònica In the Mountain Country. S’ha dit d’aquestes Rhapsodies que reflecteixen profundament l’ambient del paisatge on el compositor va passar els seus anys formatius: els cels grisos i els horitzons boirosos dels comtats de l’est d’Anglaterra.
Considerada la primera obra orquestral important de Moeran, la peça va ser descrita pel mateix compositor com una «impressió simfònica». La va dedicar al director i compositor irlandès Hamilton Harty.
La First Rhapsody, dedicada al seu professor John Ireland, també data dels anys d’estudiant i es va interpretar per primera vegada el 1922 en un concert del Patron’s Fund al Royal College of Music. Tot i haver estat escrita només un any després de In the Mountain Country, revela una escriptura més refinada, tant en el tractament melòdic com en l’organització formal i l’orquestració.
Tot i que la música pot recordar una successió de melodies folklòriques —gairebé com si fos una rapsòdia—, el material és íntegrament original. Un crític de The Musical Times (agost de 1925) va afirmar que l’obra es basava en melodies populars. Tanmateix, mai no s’ha pogut identificar cap cançó concreta, cosa que fa pensar que, com en l’obra anterior, Moeran va crear tot el material temàtic ell mateix.
Anàlisi musical Aquesta obra va ser la primera partitura orquestral de Moeran que es va publicar. Moeran utilitza una rica paleta orquestral per evocar el panorama muntanyós. En aquell moment el compositor encara es trobava sota la influència de Frederick Delius, l’estil del qual —marcat per un impressionisme modal i per una profunda connexió amb el paisatge anglès— havia obert nous camins a la música simfònica britànica. També és probable que la densitat i el caràcter vigorós de la textura orquestral reflecteixin l’impacte de la música de John Ireland, amb qui Moeran havia estudiat durant un temps.
L’obra està estructurada en tres grans parts: una secció central ràpida i enèrgica envoltada per dues seccions més tranquil·les. Els motius exposats al començament —una línia de clarinet que condueix a un tema ondulant de les cordes— reapareixen transformats en la part central. Encara que és una obra primerenca, ja mostra clarament els trets característics de l’estil de Moeran, cosa que indica que va trobar molt aviat una veu musical pròpia.
Comença amb una introducció lenta d’ambient serè i contemplatiu, en què les cordes amb sordina es combinen amb frases dels vents per presentar bona part del material temàtic. Aquesta atmosfera es veu interrompuda per una idea més agitada i marcada que apareix als vents i a les cordes greus. A partir d’aquest contrast inicial, la música evoluciona en una sèrie de variacions que inclouen també un episodi pastoral de caràcter reposat. Després d’un clímax ampli, tornen les crides expressives dels vents sobre un fons suau de cordes, i la peça es dissol gradualment en la mateixa atmosfera boirosa i distant amb què havia començat.
Referències
Categoria:Poemes simfònics de la dècada del 1920 Categoria:Composicions musicals del 1921