La monja de Watton (nascuda a la dècada del 1140) va ser una jove monja del Priorat de Watton a Yorkshire que, segons un relat registrat per Sant Aelred de Rievaulx cap al 1160Dutton, Marsha L. (2006). "Introduction". Aelred of Rievaulx: The Lives of the Northern Saints. (Jane Patricia Freeland and Marsha L. Dutton, eds.). Cistercian Father's Series: Number Seventy-One. Kalamazoo, Michigan: Cistercian Publications. p.20 a De Quodam Miraculo Mirabili, més conegut com De Sanctimoniali de Wattun,Hargreaves, Barbara. "An unusual pregnancy", Hektoen International va ser embarassada per un jove germà llec i miraculosament purificada del pecat.
Relat La monja va ser admesa al monestir gilbertí de Watton a l'East Riding of Yorkshire, un dels monestirs més reeixits dels fundats per Gilbert de Sempringham, aproximadament als quatre anys, a petició de Henry Murdac, arquebisbe de York. No se sap res de la seva família, però el fet que Enric s'interessés per ella, així com la seva posició com a monja de ben jove (en lloc de ser una monja lleca), suggereix que no provenia dels rangs més baixos de la societat. En aquell moment, la política dels gilbertins sobre l'acceptació de nens a l'orde religiós era menys estricta que en molts ordes religiosos contemporanis, tot i que es va tornar més estricta més tard.
El mateix Aelred era cistercenc, i el seu orde va tenir un interès paternalista pels monestirs gilbertins recentment fundats després de negar-se a acceptar-ne la responsabilitat. El priorat gilbertí de Watton era un monestir doble amb membres masculins i femenins, i era l'única casa d'aquest tipus a la diòcesi de York al segle XII.
Segons l'informe d'Aelred sobre els comentaris de les monges sèniors, (1110-1167) la jove adoptada al monestir es va convertir en una dona rebel. Aviat va fer coneixença d'un germà llec de la comunitat masculina adscrita, i el va conèixer quan alguns dels germans "a qui se li va confiar la cura dels afers exteriors" van entrar al convent per fer alguna feina. Un d'aquests germans, descrit per Aelred com "més atractiu que els altres en trets i més florit en edat", va captar la seva atracció, i després d'una sèrie d'intercanvis discrets, van quedar per trobar-se a la nit "al so d'una pedra" que el germà va prometre llançar a la teulada o a la paret de l'edifici on ella esperava.
Després de dos intents fallits, finalment els dos van aconseguir trobar-se. Segons Aelred, "Va sortir verge de Crist i aviat va tornar adúltera", cosa que indica clarament que la seva relació furtiva s'havia consumat després de la seva trobada. Els amants van continuar trobant-se en secret, fins que finalment les altres monges van sospitar del soroll repetit de les pedres llançades per l'home. Les germanes grans van desafiar la jove monja, que va confessar els seus pecats.
Aelred continua descrivint la fúria de les monges que van agafar i apallissar la jove en càstig pel seu crim. Li van arrencar el vel del cap i només les germanes grans els van impedir cremar, escorxar i marcar la jove monja. Després va ser encadenada amb grillons a cada cama, posada en una cel·la i alimentada només amb pa i aigua. Megan Cassidy-Welch "demostra les diverses maneres en què els pensadors cristians medievals van retratar la presó com un espai essencialment reformista i salvífic, ja que, separats de les temptacions del món exterior, els presoners tenien una àmplia oportunitat de dedicar-se a la pregària, la contricció i la lloança contínues a Déu".
El culpable va fugir de Watton; tanmateix, la monja va revelar el seu parador posterior. Aleshores va ser localitzat per diversos germans de Watton, que el van capturar fent que un germà personalitzés l'amant del culpable i l'atregués, mentre els altres germans esperaven per atacar.
Després que el jove fos capturat, les monges, plenes de zel religiós i amb el desig de venjar la seva virginitat ferida, van emprendre un atac brutal contra el germà ofensor. El van agafar, el van llançar a terra i el van retenir mentre la seva amant estava al seu costat. Li van donar un instrument, presumiblement un ganivet d'algun tipus, i la van obligar a castrar-lo. En aquest punt, una de les germanes grans va arrabassar els genitals recentment tallats i els va ficar a la boca de la monja deshonrada.Golding, Brian. Gilbert of Sempringham and the Gilbertine Order: Oxford: Oxford University Press: 1995, p. 33-8,
Després de la castració, el jove va ser retornat als germans i la monja va ser tornada a la presó. Henry Murdac, Arquebisbe de York, que l'havia portat al priorat, es va aparèixer a la monja mentre dormia, instruint-la que confessés els seus pecats i recités salms. Va tornar a veure-la la nit següent, just quan la monja estava a punt de donar a llum. L'acompanyaven dues dones celestials, que es van endur el nadó i van netejar el cos de la jove monja de pecat i embaràs. Això va fer que les seves cadenes i grillons caiguessin.
L'endemà al matí, els seus cuidadors la van trobar sana, neta i clarament no embarassada. Després d'una inspecció exhaustiva de la seva cel·la, no van trobar cap evidència de part. A més, les cadenes i grillons que l'havien subjectat anteriorment havien caigut. Després que Gilbert fos informat d'aquests esdeveniments miraculosos, va consultar Aelred abans de continuar. Aelred va investigar i va declarar l'esdeveniment com un miracle després de decidir que no podia haver estat alliberada "ni per altres ni per ella mateixa sense la força de Déu", i per tant seria un sacrilegi empresonar-la de nou. Aelred va acceptar plenament l'autenticitat dels esdeveniments que va descriure i va considerar que el part miraculós de la nena i l'alliberament de la monja de les seves cadenes eren més importants que els actes d'adulteri i càstig precedents. Tanmateix, també va ser intensament crític amb les germanes de la monja i amb el mateix Gilbert de Sempringham per la seva manca de cura pastoral.
Interpretació La traducció de l'obra de Jane Patricia Freeland del 2006 mostra l'ambivalència d'Aelred sobre la decència del comportament de les monges envers la seva protegida i el seu amant, i l'aparent absència d'atenció pastoral disponible per a la desafortunada jove al centre d'aquest cas.Aelred de Rievaulx: "A Certain Wonderful Miracle", in Aelred of Rievaulx, "Lives of the Northern Saints," trans. Jane Patricia Freeland, ed. Marsha L. Dutton, CF 71 (Kalamazoo: Cistercian, 2006): 109–22. La història de les gilbertines de Brian Golding situa l'incident en el seu context històric. Segons Barbara Hargreaves, la carta d'Aelred "és una narrativa redemptora, escrita per ser entesa tant literalment com metafòricament. Aelred utilitza la fisicalitat de l'embaràs en si mateix i les condicions de l'empresonament de la monja per portar al seu lector els temes de la gestació i el renaixement físics i espirituals".
Referències
Bibliografia Aelredi Rievallensis: “De Quodam Miraculo Mirabili,” ed. Domenico Pezzini, Corpus Christianorum, Continuatio Mediaevalis 3 [Turnholt: Brepols, 2017] 135–46, 253*–69*. Aelred de Rievaulx: “A Certain Wonderful Miracle,” in Aelred of Rievaulx, "Lives of the Northern Saints," trans. Jane Patricia Freeland, ed. Marsha L. Dutton, CF 71 (Kalamazoo: Cistercian, 2006): 109–22. Giles Constable, "Aelred of Rievaulx and the Nun of Watton: An Episode in the Early History of the Gilbertine Order," in Medieval Women, ed. Derek Baker. Oxford: Blackwell, 1981: Dietz, Elias: “Ambivalence Well Considered: An Interpretive Key to the Whole of Aelred’s Works,” Cistercian Studies Quarterly 47.1 (2012): 71–85. Marsha Dutton: "Were Aelred of Rievaulx and Gilbert of Sempringham Friends?” in "American Benedictine Review" 68.3 : 274–300. Elizabeth Freeman: The Medieval Nuns at Watton: Reading Female Agency from Male-Authorized Didactic Texts, in "Magistra" 6.1 (2000): 3–36.
Enllaços externs Forbidden Love in Watton (BBC)
Categoria:Segle XII Categoria:Religiosos anglesos Categoria:Religiosos del segle XII Categoria:Nascuts al segle XII