El Centre per a la Civilització Islàmica (en uzbek: O'zbekiston Respublikasi Vazirlar Mahkamasi huzuridagi O'zbekistonda islom sivilizatsiyasi markazi) és un complex cultural, científic i educatiu de l'Uzbekistan. Acull un museu, un institut de recerca, biblioteques, organitzacions internacionals associades, laboratoris científics, centres d'artesania tradicional i departaments educatius. La peça central del museu és l'Alcorà cúfic de Samarcanda, un dels manuscrits de l'Alcorà més antics que es conserven al món, que es creu que va ser la còpia personal sobre la qual va ser martiritzat el tercer califa Uthman ibn Affan.
L'objectiu del Centre per a la Civilització Islàmica és proporcionar un estudi exhaustiu de la història de l'Uzbekistan des de l'antiguitat fins a l'època moderna, amb un enfocament en la contribució de la regió a la civilització mundial en els camps de la ciència, la cultura i el patrimoni espiritual. Es presta especial atenció al llegat científic dels erudits uzbeks, a l'estudi de les seves obres, així com a la recerca acadèmica contemporània i els nous descobriments.
Història El Centre per a la Civilització Islàmica va ser una iniciativa del president de l'Uzbekistan, Shavkat Mirziyoyev, que el va concebre com un instrument per a fonamentar científicament la grandesa de la civilització islàmica i retratar l'islam com una religió de «bondat, pau i tolerància». Mirziyoyev va anunciar formalment la creació del complex el juny de 2017. El principal benefactor del projecte va ser Alisher Usmanov, un multimilionari i filantrop uzbek, que va finançar-ne la construcció i va donar una col·lecció de llibres rars i valuosos.
El juliol de 2021, el president Mirziyoyev va elogiar el complex com una institució científica i educativa que destacaria el paper de l'Uzbekistan en el patrimoni cultural de la regió. Entre els seus objectius hi ha el d'establir biblioteques i formar guies i traductors. El Centre per a la Civilització Islàmica cooperarà amb la UNESCO, l'ICESCO i altres organitzacions internacionals. El centre disposa de quatre galeries temàtiques centrades en el Patrimoni Preislàmic, el Primer Renaixement (segles VIII-XIII), el Segon Renaixement (segle XV) i l'Uzbekistan modern.
Abans de la inauguració, es van comprar manuscrits antics i objectes directament relacionats amb la història i la cultura de l'Uzbekistan a antiquaris, col·leccionistes privats i cases de subhastes com Christie's i Sotheby's. El maig de 2025, el centre va adquirir una col·lecció de joies de l'Imperi seljúcida que estava a subhasta a Christie's. La col·lecció inclou 35 anells, arracades, polseres, cadenes i tancaments fets a mà.
A la cerimònia d'obertura de la Conferència General de la UNESCO, organitzada per l'Uzbekistan a l'octubre de 2025, Mirziyoyev va convidar altres nacions a col·laborar en la tasca del centre «per a promoure la tolerància, la il·lustració i l'harmonia interreligiosa». El novembre de 2025, Kassym-Jomart Tokayev, İlham Əliyev, Sadyr Zhaparov i Emomali Rahmon (líders del Kazakhstan, Azerbaidjan, Kirguizistan i Tadjikistan, respectivament) es van reunir amb Mirziyoyev en una visita al Centre, que es va inaugurar oficialment el març de 2026.
Disseny i arquitectura L'1 de setembre de 2017, Mirziyoyev va visitar el complex Khazrati Imam per a veure el lloc escollit per al projecte i es va assignar una parcel·la d'unes 10 hectàrees al costat del complex. Mirziyoyev va col·locar la primera pedra el 15 de juny de 2018. La longitud de l'edifici de tres plantes del Centre de Civilització Islàmica és de 145 metres i l'amplada de 115 metres. L'alçada de la cúpula central és de 65 metres.Mirziyoyev visited the Center of Islamic Civilization Es van destinar almenys 161,8 milions de dòlars per a la construcció de l'edifici.
La primera planta alberga un centre de recerca, un laboratori de digitalització i restauració de dades, i un fons d'emmagatzematge per a exposicions de museus i manuscrits rars. A la segona planta hi ha un museu amb una sala d'exposicions d'uns 15.000 metres quadrats, on diverses exposicions del patrimoni cultural del món islàmic es mostraran per ordre temàtic. A la tercera planta hi ha una biblioteca que alberga 100.000 manuscrits i les seves còpies digitals.
El museu consta de cinc sales dedicades al Còdex de Samarcanda de l'Alcorà d'Uthman, la civilització preislàmica, l'edat d'or de l'islam, el Renaixement Timúrida i la història moderna de l'Uzbekistan. L'Alcorà d'Uthman va ser traslladat al museu el novembre de 2025 des del veí complex Hazrati Imam, on s'havia conservat des del març de 1989. Entre els estudiosos que han participat en la creació del museu figuren Francois Deroche i Irina Popova. Un museu infantil interactiu al centre presenta «retrats vius» d'acadèmics de renom i una altra ala està dedicada a dones destacades del passat.
L' Alcorà cúfic de Samarcanda, un dels manuscrits més antics del món islàmic, s'exhibeix al centre espiritual i arquitectònic del museu juntament amb 114 alcorans, símbols de les 114 sures, que daten de diferents períodes. Cadascun dels textos il·lumina el desenvolupament de la cal·ligrafia i la cultura espiritual del seu temps. El primer gran projecte mediàtic internacional del centre va ser una sèrie narrada per l'actor Ben Kingsley.Ben Kingsley Lands New Role with Uzbekistan's Center for Islamic Civilization
Referències
Categoria:Centres culturals Categoria:Edificis de l'Uzbekistan Categoria:Museus d'Àsia Categoria:Biblioteques d'Àsia Categoria:Taixkent