Émile Decombes (Nimes, 9 d'agost de 1829 – París, 5 de maig de 1912) va ser un pianista i pedagog musical francès. Fou un dels darrers alumnes de Frédéric Chopin a París i desenvolupà una llarga carrera docent al Conservatori de París, on formà diversos pianistes i compositors destacats de finals del i començaments del .
Biografia Decombes va néixer a Nimes el 1829 i es formà com a pianista a París. Fou un dels últims deixebles de Frédéric Chopin, de qui rebé lliçons i consells pianístics. Aquesta filiació pedagògica el convertí posteriorment en una figura important en la transmissió de la tradició interpretativa vinculada al compositor polonès.
Entre 1875 i 1899 fou professor de piano preparatori al Conservatori de París. Entre els seus alumnes hi hagué Alfred Cortot, Édouard Risler, Maurice Ravel i Erik Satie, tots ells figures destacades de la música francesa de les generacions següents. També passaren per la seva classe Reynaldo Hahn, Gabriel Jaudoin i Joseph Morpain.
La relació de Decombes amb els seus alumnes fou especialment significativa en el cas d'Alfred Cortot. Quan aquest intentà ingressar al Conservatori de París i no superà inicialment les proves, Decombes l'acceptà com a oient a la seva classe, fet que li permeté preparar-se per tornar a presentar-se al concurs d'admissió. Cortot mantingué posteriorment un fort interès per la tradició pianística de Chopin, de la qual Decombes havia estat un transmissor directe.
A més de la docència, Decombes desenvolupà una activitat editorial vinculada al repertori pianístic. Preparà arranjaments per a piano de concerts clàssics dins la col·lecció École du Piano – Choix de Concertos des Maîtres. Premiers Solos, publicada inicialment a París per Auguste O'Kelly a partir de 1875. La sèrie arribà a comprendre desenes de volums i contribuí a fer accessible als estudiants un repertori ampli de concerts i obres concertants.
Decombes morí a París el 5 de maig de 1912, als 82 anys. La seva importància històrica rau sobretot en la seva activitat pedagògica i en la connexió directa que establí entre la tradició pianística de Chopin i una nova generació d'intèrprets francesos.
Referències
Categoria:Pianistes francesos Categoria:Pedagogs musicals francesos Categoria:Persones de Nimes Categoria:Morts a París Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts el 1912 Categoria:Músics de la regió d'Occitània Categoria:Músics occitans